Demostració a Teòfil

Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza

Edició i traducció de Josep Rius-Camps i Jenny Read-Heimerdinger

Han hagut de passar gairebé dos mil anys perquè l’obra de Lluc, desmembrada des de les primeries del segle segon en dos llibres de gènere literari ben divers (Evangeli i Fets), pugui ser llegida unitàriament com el que és: un informe —una demostració— sobre la messianitat de Jesús, redactat en dos volums per un mestre jueu i adreçat a un personatge molt notable, l’«excel·lentíssim Teòfil», fill d’Annàs i cunyat de Caifàs, que havia estat summe sacerdot en exercici durant els anys 37-41 dC.

La col·laboració entre un teòleg i biblista català (Josep Rius-Camps) i una lingüista bíblica anglesa (Jenny Read-Heimerdinger) ha permès, després de quinze anys de treball en comú, oferir per primera vegada en la història de la transmissió de la Bíblia una edició dels escrits neotestamentaris de Lluc que en restableix la unitat i s’acosta al màxim al text original. Rius-Camps i Read-Heimerdinger estableixen el text a partir del Còdex Beza, el manuscrit que conté la versió més antiga i completa dels quatre Evangelis i els Fets dels Apòstols, amb notables diferències respecte al text bíblic convencional.

El lector català disposa des d’ara de la primera edició bilingüe (grec-català) dels textos lluquians segons el Còdex Beza, amb una traducció científica que al mateix temps es pot qualificar de poètica per l’agosarada disposició en estics (petites divisions del text procedents del manuscrit original).

Autor Lluc

Sant Lluc és l’autor del tercer Evangeli i els Fets dels Apòstols, dues obres que en realitat constitueixen un únic llibre i en què descriu els orígens del cristianisme. Tot i que s’ignoren molts detalls de la seva vida, es creu que va néixer a Síria i que va ser deixeble de Sant Pau. Els seus escrits solen ser datats al voltant de l’any 70 dC. A partir del contingut de les seves obres, s’ha arribat a la conclusió que Lluc va acompanyar Sant Pau al llarg de la vida dedicada a l’ensenyament i la predicació. El seu evangeli, escrit en llengua grega, relata la predicació i els fets de Jesús, tot i que afirma que no fou testimoni directe de les seves obres. Les primeres referències a Lluc les trobem a les epístoles de Sant Pau, en què se’l cita com a “col·laborador” i com a “estimat mèdic”. A Fets dels Apòstols, Lluc va recopilar els esdeveniments més importants de la vida dels apòstols i el naixement de l’Església en un marc geogràfic i temporal ben determinats.

Principalment, va destacar la missió dels apòstols per portar la salvació a la població, mostrant la universalitat del missatge de Crist. Lluc apareix acompanyat per Sant Pau a la seva segona missió, en el viatge que va realitzar de Troes a Filips. Després de romandre en aquesta ciutat durant sis anys, va tornar a acompanyar Sant Pau en un viatge a Jerusalem, i novament quan va ser conduït com a presoner a Roma. Se’l considera tradicionalment metge de professió, a més de ser un escriptor d’immens talent i un meticulós historiador.

Segons la tradició, Sant Lluc va ser el primer a estampar en un llenç el rostre de la Santíssima Verge gràcies als seus dots per a la pintura. Per aquesta raó, sumada a la riquesa de les descripcions que fa de la Mare de Déu, se l’ha anomenat també el Pintor de Maria. Es creu que va morir a Beòcia (Grècia). Actualment les seves relíquies es troben a la Basílica de Santa Justina, a Pàdua (Itàlia). Sant Lluc és representat popularment pel vedell o el bou, i és considerat Patró de metges i artistes.

Curadors i traductors Josep Rius-Camps

Josep Rius-Camps (Esparreguera, 1933) és professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya. Doctor en ciències eclesiàstiques orientals pel Pontifici Institut Oriental de Roma (1968), on va impartir docència —ho va fer també a la Universitat de Münster i a l’Agustinianum de Roma—, és autor de nombrosos estudis en català, castellà i anglès sobre patrística (Orígenes, les Pseudoclementines i Ignasi d’Antioquia) i sobre Nou Testament (Marc i Lluc-Fets). Ha tingut cura, amb Jenny Read-Heimerdinger, de l’edició bilingüe (grec-català), per primera vegada en una sola obra, dels dos volums dels escrits de Lluc: Demostració a Teòfil. Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza (Fragmenta, 2009), Premi Ciutat de Barcelona de traducció al català de l’any 2009. A la novel·la Diari de Teòfil (Fragmenta, 2011) va donar forma narrativa a les seves investigacions sobre l’obra de Lluc. Fragmenta també ha publicat Converses amb Josep Rius-Camps, d’Ignasi Moreta.

La seva pàgina web personal http://www.rius-camps.cat.

Curadors i traductors Jenny Read-Heimerdinger

Jenny Read-Heimerdinger és investigadora associada a la Universitat de Bangor, Gal·les. Doctora en estudis bíblics (lingüística grega) per la mateixa universitat (1994), ha impartit docència com a professora de Nou Testament a Bangor i ha estat convidada per universitats de diversos països des del 2006. Combinant la seva experiència en lingüística amb l’interès pel judaisme del primer segle, ha publicat nombrosos estudis en anglès i francès sobre el text de Lluc–Fets, especialment a partir del Còdex Beza. Forma part d’un equip internacional constituït per especialistes d’alt nivell que preparen una nova presentació de la crítica textual del Nou Testament. El seu llibre The Bezan Text of Acts. A Contribution of Discourse Analysis to Textual Criticism (Sheffield Academic Press, 2002) ha servit de referència per al comentari en anglès i per a l’edició catalana de l’obra de Lluc.