Swami Satyananda Saraswati
L’hinduisme
Contrapunts de Laia de Ahumada, Albert Ferrer i Vicente Merlo
L’hinduisme és la tradició espiritual i metafísica, encara viva, més antiga de la terra. No depèn de cap messies ni profeta, ni de la historicitat de cap persona. Tampoc no depèn d’un únic llibre sagrat (tot i el respecte que atorga als Vedes), ni d’una única doctrina o dogma, ni d’un únic culte, pràctica o camí; ni tan sols no depèn d’una única forma d’entendre la Realitat.
En l’arrel mateixa de l’hinduisme hi ha el profund reconeixement de la sacralitat de tota forma, nom, acció i ésser; la sacralitat de l’univers, la terra, la natura, els animals, els arbres, els rius i les muntanyes. I, convé ressaltar-ho, la sacralitat de la nostra pròpia essència, el reconeixement que la totalitat del cosmos és el reflex de la Realitat Absoluta. La tradició hindú té com a pilars valors com ara l’acontentament, l’austeritat, la veracitat, la fortalesa, el discerniment, el no danyar, l’entrega, la devoció i la noblesa.
Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Swami Satyananda Saraswati (Barcelona, 1955) ha viscut tres dècades a l’Índia. Coneix a fons la tradició hindú, especialment la filosofia del Ioga, l’Advaita Vedanta i el shivaisme del Caixmir.
El 1976 coneix Svami Muktananda, que l’iniciarà en el camí de la meditació. L’any 1980 rep els vots com a renunciant (sannyasa) de l’orde de Sri Shankara. S’estableix als peus de la muntanya d’Arunachala en companyia de deixebles directes de Sri Ramana Maharshi. Estudia sànscrit a Pondicherry i Benarés. Més tard, a Thapovanam (Tamil Nadu), s’endinsa en la contemplació de les Upanishads sota el mestratge de Svami Nityananda Giri. Des del 2009 resideix a Catalunya, on imparteix cursos sobre diferents aspectes de l’hinduisme. Ha tingut cura de Mística medieval hindú (Trotta, 2003) i és autor de diverses contribucions a obres de temàtica índica. Ha publicat L’hinduisme a Fragmenta (2012, en castellà 2014).