Valorat en 7.825 euros, el Premi Ciutat de Barcelona de Traducció en Llengua Catalana s’atorga «a una traducció al català d’una obra de creació literària escrita originàriament en qualsevol llengua i publicada per una editorial de Barcelona o de la seva regió metropolitana durant l’any 2009». Josep Rius-Camps i Jenny Read-Heimerdinger recolliran el premi el 15 de febrer al Teatre Lliure.

El jurat, integrat per Jordi Llovet (president), Narcís Comadira, Joan Sellent, Salvador Oliva i Mònika Zgustova, ha valorat «la qualitat del llenguatge, la bella acordança amb el text original i la significativa aportació d’aquest llibre a la bibliografia catalana».

Demostració a Teòfil va arribar a les llibreries al novembre i s’ha presentat fins ara a Barcelona, Manresa, Vic i Tarragona. A la presentació a Barcelona, el passat 16 de gener, el mateix Narcís Comadira va valorar la qualitat de la traducció: «La traducció té un català esplèndid, que no sabia d’on podia sortir: quan Josep Rius-Camps m’ha dit que era d’Esparreguera ja ho he entès tot; un barceloní seria incapaç d’escriure com ell.»

En el mateix acte de presentació, l’hebraista Joan Ferrer i Costa, vicedegà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, va definir l’aportació de Rius-Camps i Read-Heimerdinger d’«absolutament extraordinària»: «Ens trobem davant d’una obra d’orfebreria meravellosa del segle XXI.»

La tesi de Rius-Camps i Read-Heimerdinger és que els dos llibres de Lluc que consten al Nou Testament són una sola obra: un informe adreçat pel rabí jueu Lluc a «l’excel·lentíssim Teòfil», un summe sacerdot del segle I, fill d’Anàs i cunyat de Caifàs, que li havia demanat que li demostrés la messianitat de Jesús. Han hagut de passar gairebé dos mil anys perquè l’obra de Lluc, desmembrada des de les primeries del segle segon en dos llibres de gènere literari ben divers, pugui ser llegida com el que és: una demostració de la messianitat de Jesús en dos volums, el primer dels quals mostra el model (Jesús) i, el segon, la realització (l’Església).

La col·laboració entre un teòleg i biblista català (Josep Rius-Camps) i una lingüista bíblica anglesa (Jenny Read-Heimerdinger) ha permès, després de quinze anys de treball en comú, oferir una edició dels textos de Lluc respectuosa amb l’original, atesa l’opció pel Còdex Beza, el manuscrit que conté la versió més antiga i completa dels quatre Evangelis i dels Fets dels Apòstols, amb notables diferències respecte al text bíblic convencional.

La traducció catalana, que l’edició presenta acarada a l’original grec, és al mateix temps científica i poètica, atesa l’agosarada disposició del text en estics (petites divisions del text procedents del manuscrit original). El volum té un total de 744 pàgines, però aquest gruix es deu al fet que es tracta d’una edició bilingüe i que la maquetació en estics és molt generosa. Inês Castel-Branco, editora de Fragmenta i maquetadora de tots els llibres, comenta: «El manuscrit original del Còdex Beza no duia puntuació i disposava el text en línies curtes, gairebé versos, que constituïen unitats de sentit (els estics). Els traductors han volgut mantenir aquests estics en la pàgina grega i també en la traducció catalana, de manera que aquest condicionant ha acabat originant una prosa gairebé poètica que convida a ser declamada, meditada. Les notes i el sistema de numeració i classificació dels estics han estat acuradament maquetats per no destorbar precisament la bellesa del text.»

L’octubre passat, l’obra va ser presentada a la Fira de Frankfurt a diversos editors estrangers. Actualment, Fragmenta està negociant la cessió dels drets per a l’edició anglesa, francesa, italiana, alemanya i castellana.

Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, valora d’aquesta manera la concessió del Premi Ciutat de Barcelona: «Des de Fragmenta ens alegrem moltíssim d’aquest premi. Rius-Camps i Read-Heimerdinger són dos erudits que no acostumen a treballar sota els focus, sinó en la més absoluta discreció: és molt reconfortant que després de tants anys de silenciosa dedicació a l’estudi es reconegui la seva tasca. La seva projecció internacional és important (han publicat un magne comentari als Fets dels Apòstols en anglès), però la comunitat acadèmica local no ha valorat com caldria les seves aportacions. Confiem que aquest premi contribuirà a posar en relleu la qualitat científica d’una feina rigorosa que qüestiona molts dels hàbits corrents en les edicions de la Bíblia i moltes de les interpretacions que se n’han fet i que es donaven per segures.»