El poeta Narcís Comadira, Joan Ferrer, hebraista, professor de la Universitat de Girona, i Josep Rius-Camps, professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya, van presentar el llibre d’aquest darrer, Diari de Teòfil (Fragmenta, 2011), ahir dilluns 12 de març, a les 20h, a la Llibreria 22 (C. Hortes 22, Girona).

“Lluc ens pot ajudar a fer un nou cristianisme en un context secularitzat, que per mi és sinònim de normalitzat”, va dir ahir Josep Rius-Camps a la presentació, durant la qual es va definir com “un detectiu”. “El judici final no hi és al text original de Lluc, s’hi afegeix després per mala fe”, va dir Rius-Camps. Guillem Terribas, en nom de la Llibreria 22, l’havia presentat tot recordant que “Fragmenta ja va publicar del mateix autor Demostració a Teòfil. Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza“. Rius-Camps també va dir que “aquest textos que treballo són un bon combat contra les pors, que és el que volia Jesús”. “El Còdex Beza és canònic però ningú el fa servir. Per què?”, es preguntà l’autor. “Perquè s’imposa el més poderós.” Així, “l’obra de Lluc ha arribat en la seva versió completa em primícia en català, i ara sortirà en castellà i anglès”, va anunciar.

Joan Ferrer va precedir l’autor, de qui havia estat alumne, definint-lo com “un professor rigorós i entranyable, creatiu i el que més grec sap del nostre país”. Per Ferrer, Diari de Teòfil “ens ajuda a travessar la rasa de la història”.

Narcís Comadira creu que aquesta primera novel·la del biblista “té l’interès de conèixer el plus d’afecte que no podem trobar en el text bíblic” i que, amb Josep Rius-Camps, “tenim a mà un bon conductor per llegir els textos de Lluc, que ja és bon narrador i ‘dibuixant’ d’antuvi”

Diari de Teòfil és una novel·la mitjançant la qual Josep Rius-Camps dóna forma narrativa a les investigacions sobre l’autoria, el destinatari i el gènere literari de l’obra de Lluc (Evangeli i Fets dels Apòstols) exposades a Demostració a Teòfil (Fragmenta, 2009). D’aquesta manera, assoleix plena credibilitat la hipòtesi segons la qual els dos textos neotestamentaris de Lluc són una sola obra en dues parts, redactades pel rabí jueu Lluc a petició de l’«excel·lentíssim Teòfil», que li havia demanat un informe sobre la messianitat de Jesús. L’ús del Còdex Beza —el manuscrit que conté la versió més antiga i completa dels quatre Evangelis i els Fets dels Apòstols— com a base del relat contribueix al rigor amb què es mostra la figura de Jesús de Natzaret i el desplegament de les primeres comunitats eclesials.