El Càntic dels Càntics de Salomó ha estat objecte d’una nova traducció catalana a càrrec de l’hebraista Joan Ferrer i del poeta Narcís Comadira, autor també dels vuit dibuixos que acompanyen l’obra. El llibre es portarà a escena a la Sala Beckett, el 13 de maig, amb dramatúrgia d’Albert Pijuan.

El Càntic dels Càntics de Salomó és el poema d’amor eròtic més celebrat de la literatura universal i, alhora, un dels més controvertits. A causa de la seva integració en el cànon bíblic, el Càntic ha estat llegit tradicionalent com una al·legoria de les relacions entre Déu i el seu Poble. Tanmateix, en el text no es parla de Déu. Tant si el Càntic és un conjunt de fragments com si és un poema oníric, el que importa —sosté Narcís Comadira— «és la seva febrada eròtica»: «L’amor del Càntic és d’entrada un amor físic, sense cap dissimulació de la fisiologia. És aquesta carnalitat la que fa possible tota lectura simbòlica i al·legòrica del text, tota lectura espiritual, teològica i mística. Si un dia la Paraula es va fer carn, el Càntic dels Càntics ens presenta aquesta carn en tota la seva magnífica realitat, amb la joia profunda d’aquesta realitat, en tota la seva esplendor.»

L’edició del Càntic s’obre amb una introducció a la traducció («Escriure’s el Càntic») de Narcís Comadira i amb una «Introducció a la lectura del Càntic» de Joan Ferrer. A continuació es presenta el text hebreu i català, amb vuit dibuixos de Narcís Comadira. El llibre es clou amb un «Assaig de lectura» de Joan Ferrer, que permet fer una relectura acompanyada del Càntic.

Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, glossa d’aquesta manera la nova edició del Càntic: «El Càntic dels Càntics és la demostració més clara de la diversitat de gèneres literaris que s’amaguen rere allò que normalment identifiquem com a textos sagrats. La Bíblia té, en el seu interior, un llibre com el Càntic, un poema a l’amor humà que ha inspirat els millors textos sobre l’amor diví. Fa uns anys, Narcís Comadira em va manifestar la seva voluntat de traduir-lo al català, tot lamentant no saber hebreu per fer-ne la traducció directament de l’original. Quan m’ho deia, tenia al costat Joan Ferrer (tots dos, Comadira i Ferrer, acabaven de presentar la Demostració a Teòfil de Josep Rius-Camps), i a tots dos els vaig preguntar si s’animarien a fer-ne una traducció en col·laboració: Joan Ferrer hi aportaria la garantia científica de la traducció de l’original hebreu; Narcís Comadira, el seu saber fer poètic. Tots dos van acceptar el repte. Avui és un autèntic privilegi tenir el llibre a les mans i poder llegir, en un català poètic, viu i segur, el poema eròtic més cèlebre de la literatura universal. ¡Un poema que forma part del cànon de l’Antic Testament! ¡Les religions, com sempre, són les grans generadores de cultura!»

Per presentar l’obra, Fragmenta ha preparat una escenificació del Càntic —El Càntic a escena— que tindrà lloc a la Sala Beckett el dilluns 13 de maig, a les 21.30 h. Es tracta d’una producció teatral i musical de Fragmenta, amb la intervenció dels curadors i traductors (Comadira i Ferrer), d’actors i músics. La posada en escena és del dramaturg Albert Pijuan. L’entrada, de 5 euros (descomptables aquell mateix dia per la compra d’un llibre), pot ja reservar-se al correu electrònic reserves@salabeckett.cat.

A Girona, el llibre es presentarà el dijous 30 de maig, a les 20 h, a la Llibreria 22, a càrrec de Narcís Comadira i Joan Ferrer.

Narcís Comadira (Girona, 1942) és poeta, pintor, autor teatral, assagista i traductor. És llicenciat en història de l’art. La seva obra poètica ha estat aplegada a Formes de l’ombra (2002); posteriorment, ha publicat Llast (2007) i Lent(2012). Com a autor teatral destaquen La vida perdurable (1992), L’hora dels adéus (1995) i El dia dels morts (1997). De la seva obra d’assaig, sobresurten L’ànima dels poetes (2002), Camins d’Itàlia (2005), Dies de França (2008) iMarques de foc (2012). Ha traduït Auden, Pasolini, Pirandello i Leopardi, entre altres. Ha participat en l’edició i la traducció del Càntic dels Càntics de Salomó (Fragmenta, 2013). La Generalitat de Catalunya li acaba de concedir la Creu de Sant Jordi.

Joan Ferrer (Calella, 1960) és doctor en filologia semítica i llicenciat en teologia i en geografia i història. És degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona i professor de Sagrada Escriptura de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona. Ha estat traductor de la Bíblia al català i deixeble i col·laborador de Joan Coromines. Ha escrit diversos llibres de filologia semítica (hebreu, arameu i siríac) i de filologia catalana. Ha traduït al català La saviesa dels pares d’Israel. El tractat Abot de la Misnà (Fragmenta, 2010) i ha participat en l’edició i la traducció del Càntic dels Càntics de Salomó (Fragmenta, 2013).