Raquel Bouso (Tarragona, 1973) és doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (2005) amb una tesi sobre la noció de vacuïtat en el filòsof japonès Keiji Nishitani. Actualment és lectora de filosofia en aquesta universitat i professora de religions asiàtiques en el Màster d’Història de les Religions de la Universitat de Barcelona i en l’ISCREB (Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona). És membre de la European Network of Buddhist-Christian Studies (ENBCS). Ha publicat diversos articles sobre cultura, filosofia i religió japoneses i traduccions com La religión y la nada de Keiji Nishitani (Siruela, 1999), Zen y filosofía de Shizuteru Ueda (Herder, 2004, en col·laboració), El Oriente de Heidegger de Carlo Saviani (Herder, 2004), Diálogos a una pulgada del suelo de James W. Heisig (Herder, 2005), El zen (Fragmenta, 2008), Hacia una filosofía del budismo zen de Toshihiko Izutsu (Trotta, 2009), Shinto el camino a casa de Thomas P. Kasulis (Trotta, 2012) i Zen (Fragmenta, 2012). És assessora de la col·lecció Sagrats i Clàssics de Fragmenta.