Ramon M. Nogués parla de Dioses, creencias y neuronas a Barcelona
El catedràtic emèrit de la UAB, doctor en biologia i escolapi Ramon M. Nogués protagonitzà la xerrada “Dioses, creencias y neuronas”, el mateix títol del darrer llibre de Nogués editat a Fragmenta. L’acte, que s’emmarca dins el cicle Foro Mistérico, tva tenir lloc el dimecres 28 de març al vespre al Fòrum FNAC Arenas de Barcelona, i va consistir en una conversa de l’autor amb Francesc Miralles i David Barba, que va iniciar-se sobre la seva condició de capellà i científic.
Nogués va defensar que “actualment és en crisi la religió institucional contra les espiritualitats personals, cosa que ha de fer adaptar les institucions religioses”. Però això no és nou, almenys al cristianisme, ja que “tant Ramon Llull com Francesc d’Assís ja veien que darrere totes les religions hi ha part de veritat.”
“Saber què passa al cervell no descriu del tot l’experiència; ni en la religió ni en l’amor ni en res”, continuà el biòleg, per qui “si el fet religiós fos dolent per la humanitat per pur darwinisme hauria desaparegut”. Nogués afegí que “el racional ens encercla massa i per això hi ha experiència d’embriaguesa a la mística, per exemple”, bo i que advertí sobre les versions més gnòstiques que s’acosten a la mística: “La mística és la vida de cada dia -la que ens agrada i la que no- però viscuda d’una altra manera”. Així, ho exemplificà explicant que “la il.luminació budista arriba no allunyant-se de la realitat sinó acostant-s’hi”.
A Dioses, creencias y neuronas, que fou publicat primer en català també per Fragmenta (2007), Ramon M. Nogués exposa —amb claredat, agilitat i saviesa— temes tan diversos com ara el paper del cervell en l’experiència religiosa, les situacions fronteres entre la mística i la patologia, l’estatut científic de la religió, la crítica excessiva de la religió, el valor evolutiu de les creences, les aportacions més recents de la neuroreligió, el desafiament del pluralisme religiós, el contrast entre espiritualitat i religió, la religió i el sexe, la discriminació religiosa de la dona i la institucionalització del sagrat. El 2011 publicà també a Fragmenta Cervell i transcendència.