“Ai el dia que descobreixin el Còdex Beza!” va advertir mig en broma Josep Rius-Camps referint-se al conjunt de biblistes a la presentació, que va tenir lloc ahir dijous dia 23 de febrer al vespre, del llibre Diari de Teòfil (Fragmenta, 2011), del qual n’és autor, a Manresa. El també biblista Josep Rius-Camps, professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya, es referia a les diferències que hi ha als evagelis en aquest text, molt més antic que les versions actuals, i els que coneixem. El seu estudi, especialment de l’Evangeli de lluc i els fets dels Apòstols, el va dur a construir una novel·la, “una ficció que permet imaginar l’impacte de Jesús als destinataris dels evangelis”, segons l’autor.

L’acte va fer-se a la Sala Mossèn Junyent del Casal de l’Església (Era del Firmat, 1-3, Manresa) i va comptar també amb la intervenció de Josep Escós, professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic, i la presentació de Josep M. Masnou, director del Centre de Pensament Cristià de Manresa. En el transcurs de l’acte es procedí a la lectura de diversos fragments del llibre a càrrec de Carme Grau i M. Àngels Simon. Escós va afegir que amb aquesta novel·la “Rius-Camps, un home rigorós i exigent, pot treure moltes coses del cor en parlar de Jesús.”

L’acte s’inscrivia dins la celebració de la Festa de La Misteriosa Llum de Manresa i fou organitzat pel Centre de Pensament Cristià de Manresa (Casal de l’Església) amb la col·laboració de l’associació sociocultural La Xarxa de Manresa i Fragmenta Editorial.

Diari de Teòfil és una novel·la mitjançant la qual Josep Rius-Camps dóna forma narrativa a les investigacions sobre l’autoria, el destinatari i el gènere literari de l’obra de Lluc (Evangeli i Fets dels Apòstols) exposades a Demostració a Teòfil (Fragmenta, 2009). D’aquesta manera, assoleix plena credibilitat la hipòtesi segons la qual els dos textos neotestamentaris de Lluc són una sola obra en dues parts, redactades pel rabí jueu Lluc a petició de l’«excel·lentíssim Teòfil», que li havia demanat un informe sobre la messianitat de Jesús. L’ús del Còdex Beza —el manuscrit que conté la versió més antiga i completa dels quatre Evangelis i els Fets dels Apòstols— com a base del relat contribueix al rigor amb què es mostra la figura de Jesús de Natzaret i el desplegament de les primeres comunitats eclesials.