“Neurobiologia i recerques espirituals”, conferència de Ramon M. Nogués a Castelló
13 maig 2014
15 febr. 2012
Ramon M. Nogués, catedràtic emèrit de biologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, va dir que “les persones tenim necessitat del transcendent perquè és al nostre disc dur del cervell” i que “Les transcendències conviden a descobrir el sentit de la vida on no ens pensàvem”. Ho va fer en el marc d’una conferència titulada “Cervell i transcendència”, el mateix nom d’un llibre del qual n’es l’autor (Fragmenta, 2011), ahir dimarts dia 14 de febrer a la Casa Elizalde (C. València, 302, Barcelona).
“Déu on se’l troba, ¿a l’esparracat del carrer o als temples?”, es preguntava el conferenciant. “Evidentment, a l’esparracat, no cal confondre el rol dels temples… bo i que formen part de les institucions són necessàries per articular les transcendències, en aquest cas les religioses, bo i que les institucions contenen molts riscos”, afirmà. Per Nogués, les religions, que “creixeran molt els propers anys segons els experts”, existeixen “des de l’inici de la civilització junt amb els riscos de manipulació”. Les seves formes, continuà, “són com definia l’art Picasso: una mentida que conté la veritat”.
Nogués va recordar que “el llenguatge religiós no pot ser experimental sinó experiencial, poètic, simbòlic” i que incideix en les nostres idees duals com el Tot i el No-res o el Dalt i el Baix. “La idea de ‘dalt’, per exemple, entra en crisi pels canvis socials, que capgiren la posició política del poder, però recordem que el cristianisme ja ho posava en crisi”. D’altra banda “quan descobrim que el cosmos és tan vast, ens pot fer irrellevants, però ho som? Depèn del que creiem. Som del Tot o del no-res?”.
L’acte fou presentat pel Dr. Ramon Corts, rector de la Parròquia de la Puríssima Concepció, que l’organitzava dins el cicle “Aules Eixample“. Corts va afirmar que el Dr. Nogués, que també és escolapi, “creu en els ponts entre la ciència, la raó i la fe. Tot i així, no l’exerceix mai en estat pur, sinó que va intercanviant d’un camp a l’altre. Per això, els ponts són necessaris”. A banda de Cervell i transcendència, l’autor acaba de publicar a Fragmenta Dioses, creencias y neuronas (2001), edició castellana de Déus, creences i neurones. Un acostament científic a la religió Fragmenta, (2007) i va ser el curador del llibre col·lectiu Sobre la vida i la mort. Possibilitats i límits de la intervenció humana (Fragmenta, 2008)
L’ésser humà, a diferència dels primats del seu entorn evolutiu, disposa d’un cervell i una ment amb unes capacitats que van molt més enllà dels estereotips de supervivència. Els humans presentem obsessivament activitats de luxe: la cerca de la bellesa, l’interès per l’ètica, l’organització d’activitats de lleure, el desplegament d’accions simbòliques… Ramon M. Nogués anomena amb el terme transcendència aquesta mena d’activitats no orientades a la supervivència. La transcendència no és, doncs, solament religiosa, sinó que impregna tota la vida humana i discorre per l’estètica, l’ètica, la religió, el nacionalisme, la passió amorosa, la paraula i el símbol.
A Cervell i transcendència, l’autor estudia detalladament —i, sovint, polèmicament— qüestions com ara la singularitat humana, l’emergència del jo, el brodat del món mental, la trama fina de la transcendència, les seves modalitats i configuracions (religions, savieses i espiritualitats)… La transcendència és analitzada no com un fenomen del món mental que només s’expressaria descompensadament en el món religiós, sinó com una constant de la ment humana que necessita precisament ser atesa en marcs d’orientació ben conreats a fi de mantenir adequadament l’estabilitat de l’original psiquisme humà.
El dimarts dia 20 de setembre, a les 7 de la tarda, la llibreria Claret (Roger de Llúria 5, Barcelona), acollí la presentació del darrer llibre de Ramon M. Nogués, catedràtic emèrit de la UAB, que porta per títol Cervell […]
“En tots els animals existeix un cert nivell de consciència, però l’autèntica explosió de la consciència cap a la transcendència és molt pròpia només del món humà. Perquè els altres animals, inclús el primats, manifesten uns certs vestigis, però a […]
