L’ésser humà disposa d’un cervell i una ment amb unes capacitats que van molt més enllà dels estereotips de supervivència. A Cervell i transcendència, Ramon M. Nogués (Barcelona, 1937), catedràtic emèrit de biologia (UAB), anomena amb el terme transcendència aquesta mena d’activitats no orientades a la supervivència: la cerca de la bellesa, l’interès per l’ètica o el desplegament d’accions simbòliques. La transcendència no és, per l’autor, solament religiosa, sinó que impregna tota la vida humana i discorre per l’estètica, l’ètica, la religió, el nacionalisme, la passió amorosa, la paraula i el símbol.

A Cervell i transcendència, l’autor estudia detalladament —i, sovint, polèmicament— qüestions com ara la singularitat humana, l’emergència del jo, el brodat del món mental, la trama fina de la transcendència, les seves modalitats i configuracions (religions, savieses i espiritualitats)… La transcendència és analitzada no com un fenomen del món mental que només s’expressaria descompensadament en el món religiós, sinó com una constant de la ment humana que necessita precisament ser atesa en marcs d’orientació ben conreats a fi de mantenir adequadament l’estabilitat de l’original psiquisme humà.

Ramon M. Nogués afirma en un vídeo-entrevista, que es pot trobar a la web de Fragmenta: «Els humans tenim una tendència irrefrenable a buscar les raons últimes i fins i tot la sospita que hi ha realitats últimes que nosaltres no controlem, simplement perquè el nostre cervell és fruit d’una evolució darwiniana i, per tant, estem preparats essencialment per sobreviure.» Nogués subratlla que les capacitats conscients dels humans depassen d’una manera desproporcionada qualsevol realitat animal: «En tots els animals existeix un cert nivell de consciència però l’explosió de la consciència cap a la transcendència és molt pròpia del món humà.»

Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, comenta a propòsit del llibre Cervell i transcendència: «Els estudis sobre el cervell han tingut, darrerament, un gran desenvolupament. Però calia una tasca de clarificació de tot el que s’ha anat publicant, per disposar d’un estat de la qüestió fiable i posat al dia. El llibre de Ramon M. Nogués parteix d’un coneixement de primera mà de la bibliografia internacional més recent dedicada a la temàtica, com ho prova l’amplíssima bibliografia final. I té l’originalitat de posar l’accent en la transcendència, però donant a aquest terme un sentit molt ampli: la ment humana no s’orienta només a la supervivència, sinó que desenvolupa activitats “de luxe”; aquest “luxe” és, per Nogués, la transcendència.»

Ramon M. Nogués (Barcelona, 1937) és catedràtic emèrit de la Unitat d’Antropologia Biològica a la Facultat de Ciències i a la de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha fet estudis de Pedagogia, Filosofia i Teologia a Navarra i Salamanca, i és doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona. Treballa en genètica de poblacions, especialment en poblacions humanes aïllades. Ha estudiat temes de neurobiologia evolutiva i ha col·laborat en equips interdisciplinaris de neuropsiquiatria amb la Fundació Vidal i Barraquer. En aquest context ha analitzat qüestions relatives a la neurobiologia de la religiositat. Ha intervingut en estudis de bioètica i en comissions oficials sobre aquesta disciplina. És escolapi des del 1955 i prevere des del 1961. A Fragmenta ha publicat el llibre Déus, creences i neurones. Un acostament científic a la religió (2007, edició castellana en premsa) i ha tingut cura de l’obra col·lectiva Sobre la vida i la mort. Possibilitats i límits de la intervenció humana (2008). És assessor de la col·lecció Introduccions de Fragmenta Editorial.