El dimecres 9 de gener, a les 19h, la secció de Filosofia de l’Ateneu Barcelonès va celebrar un homenatge públic a Lluís Duch, finat el mes de novembre passat, a la sala Oriol Bohigas de la seu de l’entitat (Canuda 6, Barcelona), amb diverses intervencions i una actuació musical. El títol de l’homenatge fou “El savi que va emparaular el món”, prenent el títol de l’obra en commemoració del seu 75 aniversari publicada a Fragmenta: Emparaular el món. Fragmenta també acaba de publicar Sortida del laberint, la seva obra pòstuma, un repàs a la seva biografia vital i intel·lectual.
A l’acte hi van intervenir Joan-Carles Mèlich, professor de filosofia de l’educació a la UAB, Francesc Torralba, catedràtic de filosofia a la URL, Miquel Seguró, professor de filosofia a la URL, Victoria Cirlot, catedràtica de filologia romànica a la UPF, Jaume Pòrtulas, catedràtic de filologia grega a la UB, Anna Pagès, professora de filosofia a la URL, Amador Vega, catedràtic d’estètica a la UPF, Ignasi Moreta, professor de filologia a la UPF i editor de Fragmenta, Judit Carrera, directora del CCCB, Susanna Arias, de l’Institut d’Humanitats de Barcelona, Albert Chillón, professor de teoria de la comunicació a la UAB, Victor Obiols, poeta i músic, Manuel gasch, monjo de Montserrat, i Elies Ferrer, doctor en filosofia (UdG) amb una tesi sobre Lluís Duch. Va ser moderat per Josep Puigbó, periodista, i presentat per Jordi Jiménez Guirao, ponent de la Secció de Filosofia de l’Ateneu Barcelonès.
Lluís Duch (Barcelona, 1936 – Montserrat, 2018) va ser una de les veus més singulars del pensament català contemporani. Doctor en antropologia i teologia per la Universitat de Tübingen, va impartir docència al Monestir de Montserrat, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, entre altres institucions acadèmiques. L’any 1963 professa com a monjo de Montserrat. És autor de més de cinquanta llibres i opuscles i de més de tres-cents articles i col·laboracions en obres col·lectives. A Fragmenta ha publicat Religió i comunicació (2010, també en castellà), Religión y política (2014), L’exili de Déu (2017, també en castellà) i l’obra pòstuma Sortida del laberint, (2018), i ha tingut cura de l’edició del llibre Moisès i Aaron, d’Arnold Schönberg (2012). La seva dilatada trajectòria intel·lectual fou reconeguda i estudiada al llibre d’homenatge Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluis Duch (tambè en castellà, Fragmenta, 2011). El 2011 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi.