La lliçó d’Auschwitz és el repte de pensar l’ètica i la pedagogia a partir de l’experiència del mal. Ningú no coneix el Paradís, i si algú hi ha sigut, no ha tornat per explicar-ho. En canvi, hi ha algú que ha contemplat el mal, i ha tornat, i ens ha pogut transmetre la seva experiència.
Joan-Carles Mèlich es pregunta en aquest llibre per què l’humanisme ha sigut tan fràgil davant la qüestió d’Auschwitz: ni la literatura, ni la ciència, ni l’art, ni la música, ni la política no han evitat les grans catàstrofes, de les quals Auschwitz és el símbol. Cal una reflexió filosòfica, antropològica, ètica i pedagògica per veure quina lliçó hauríem d’extreure d’Auschwitz per tal que no es torni a repetir aquest terrible esdeveniment. Perquè Auschwitz no és un problema alemany o jueu, sinó un problema de tota la humanitat. Mèlich s’enfronta a la qüestió d’Auschwitz a partir de la proposta d’una ètica no basada en el deure sinó en la situació de l’ésser humà en la història: es tracta d’una ètica de la situació, de la relació, de la interpretació i de l’experiència, és a dir, d’una ètica de la finitud.
No és pas difícil d’entendre per què el deure de perdonar ha esdevingut avui el nostre problema. El perdó que hem de concedir a l’ofensor i al perseguidor resulta, en efecte, excepcionalment difícil per a una certa categoria d’humiliats i d’ofesos: perdonar […]
No consentiràs pensaments impurs és la camisa de força perfecta. Segons la filòsofa Sira Abenoza, aquesta ordre de vigilància interior ens planteja un mandat impossible perquè pensar vol dir pensar lliurement, equivocadament, impurament. En un assaig profund, intel·ligent i amè, […]
Resiguiendo la historia del absolutismo lingüístico, representado por los Estados español y francés, Joan Lluís-Lluís relee el célebre mito de la torre de Babel: ¿de dónde nos viene, a los humanos, la tendencia a jerarquizar las lenguas? ¿Qué esconde la […]
