L’era de la incertesa

La postpandèmia ens ha col·locat en un escenari confús que potser no és més que la normalització d’unes formes (bio)polítiques i discursives que han refinat la barbàrie. Amb voluntat de remeiar l’angoixa que provoquen la vacil·lació i el descrèdit de les essències, Josep M. Català proposa un mapa rugós, complex i matisat de la realitat. Alhora, planteja una crítica de com l’epistemologia i l’ontologia, empeses per la desinformació i les rutines discursives substitutòries del pensament, configuren un escenari essencialment conservador, immobilista i en desacord amb el moment de trànsit líquid entre  dues formes de realitat.

Som, en efecte, en un llindar: en un moment en què les certeses ontològiques trontollen i els estris de la moral amb què ens regíem es revelen caducs. Emmarcat en aquesta realitat proteïforme, i amb unes formes d’enunciació que s’ajusten al pensament en moviment necessari per discórrer-hi, L’era de la incertesa analitza les transformacions radicals que afecten tres àmbits situats al caire entre l’època que periclita i la nova «era vírica»: els que afecten la humanitat, la sexualitat i la veritat. Són tres revolucions ontològiques i inherentment ambigües que palesen la fallida de l’humanisme, les noves formes del sexe i el gènere i les transformacions de la idea de veritat.