Vladimir Jankélévitch
El perdó
Pròleg de Oriol Ponsatí-Murlà. Traducció de Begoña Capllonch
No és pas difícil d’entendre per què el deure de perdonar ha esdevingut avui el nostre problema. El perdó que hem de concedir a l’ofensor i al perseguidor resulta, en efecte, excepcionalment difícil per a una certa categoria d’humiliats i d’ofesos: perdonar suposa un esforç constant per començar de nou, i el dilema es troba, en alguns casos, al límit de les nostres forces. En sentit estricte, però, el perdó ja constitueix efectivament un cas-límit, com poden ser-ho els remordiments, el sacrifici i el gest caritatiu.
Vladimir Jankélévitch publica aquest llibre el 1967, quan a Europa es debat sobre la imprescriptibilitat dels crims del nazisme. Es tracta, com assenyala Oriol Ponsatí-Murlà en el pròleg, d’una discussió jurídica, però també filosòfica. En aquest sentit, l’obra de Jankélévitch traça una complexa i apassionada distinció entre les diferents formes de perdonar.
Vladimir Jankélévitch (Bourges, 1903 – París, 1985) va ser un filòsof i musicòleg francès. Fill de pares jueus russos emigrats a França, abans de la Segona Guerra Mundial impartí docència a les universitats de Tolosa i Lille (1936-1939). El 1941 es va unir a la Resistència francesa a Tolosa de Llenguadoc. Acabada la Guerra, és restituït en el càrrec de professor de la Universitat de Lille. El 1951 guanya la càtedra de filosofia moral de la Universitat de la Sorbona, que ocuparà fins a la jubilació, el 1979. L’obra de Jankélévitch, extensa, singular i personal, es mou entre la música, la metafísica, l’estètica i la moral.
A Fragmenta s’ha publicat El perdó, a la Biblioteca de Pensament Cotemporani.
Oriol Ponsatí-Murlà (Figueres, 1978) És doctor en filosofia per la Universitat de Girona i professor de filosofia antiga en aquesta mateixa universitat. El 2011 funda Edicions de la Ela Geminada, on ha editat títols tant de literatura com de pensament. Va ser comissari de l’Any Bertrana (2017) i director de la Institució de les Lletres Catalanes (2019-2021).
És autor de Totes les estacions de França (2014), que li va valdre el premi de novel·la curta Just Manuel Casero (2013) i el premi Setè Cel de Salt (2015), així com de nombrosos estudis preliminars d’obres filosòfiques. Ha traduït al català autors com Nietzsche, Vattimo, Diderot o I. Calvino, entre altres, i ha col·laborat en mitjans de comunicació. En la seva faceta de rapsode i músic, és conegut per les seves interpretacions maratonianes com la lectura íntegra i seguida de l’Odissea d’Homer o l’execució en solitari de l’obra per a piano Vexations d’Erik Satie.
A Fragmenta ha publicat L’avarícia (2019), a la sèrie «Pecats capitals» i signa el pròleg del llibre El perdó, de Vladimir Jankélévitch, a la Biblioteca de Pensament Cotemporani.
Begoña Capllonch (Barcelona, 1970). És doctora en humanitats (UPF), llicenciada en filologia hispànica (UB/Facultat de Filologia) i màster en música com a art interdisciplinària (UB/Facultat de Geografia i Història). Professora de piano i de clavicèmbal (CMMB), va exercir com a concertista durant una part de la seva vida (va estrenar a Espanya el concert per a clave i orquestra de Bohuslav Martinû, per exemple, i va enregistrar, en qualitat de primera solista, el concert per a quatre claves i cordes de J. S. Bach BWV 1065; també va integrar diversos ensembles d’instruments d’època i grups de dansa antiga). Actualment és professora al grau en humanitats de la UPF i al màster en música de la UB. El seu camp principal d’investigació és el llenguatge poètic (la formalització de les abstraccions, la conceptualització de la imaginació o els vincles entre la música i la paraula); ha traduït poesia francesa del s. XVI (Louise Labé i Pierre de Ronsard) i forma part, entre d’altres, del projecte “Góngora et les querelles littéraires de la Renaissance” (OBVIL) de la Sorbonne Université.
A Fragmenta ha traduït el llibre El perdó, de Vladimir Jankélévitch, a la Biblioteca de Pensament Cotemporani.
Oriol Ponsatí-Murlà
Begoña Capllonch
