Josep Maria Gregori presenta ‘D’Orfeu a Monteverdi’ a Mentrimentres
14 nov. 2024 — Mentrimentres
Assaigs sobre música, inspiració, mite i sacralitat
La inspiració se sol entendre com la presència d’un influx extraordinari en la creació artística, com un element misteriós directament vinculat al caràcter perdurable de l’obra tocada per aquest alè transcendent. A més, la capacitat de la música d’endinsar-se en aquest àmbit elevat, lligat a la divinitat, impulsa l’obra artística a la categoria de revelació: ja era aquesta la intenció última dels aedes de l’antiguitat, i potser també l’ha siguda per grans compositors que, com Bach, Beethoven o Brahms, escrivien conscients de tocar amb el seu art els ressorts de la intimitat humana i envigorir-los. Com deia George Steiner, la música és la teologia dels que no tenen cap credo formal.
En aquest assaig docte i clar, el musicòleg i cantant Josep Maria Gregori reflexiona sobre el lligam íntim de la música amb la inspiració, la sacralitat i el pensament simbòlic. I ho fa endinsant-se en l’experiència transcendent de la creació d’alguns grans compositors, transmissors del vincle que uneix el món humà amb el món arquetipal. L’autor estudia el relat platònic de l’harmonia de les esferes i n’analitza l’aplicació als mites de les sirenes i les Muses, inspiradores dels grans relats d’Occident. Per últim, s’endinsa en la figura d’Orfeu i en l’obra que Striggio i Monteverdi van dedicar-li, i proposa una anàlisi afinada d’aquesta fita musical que conjuga so, número i paraula com a expressions d’un únic verb.
14 nov. 2024 — Mentrimentres
7 nov. 2024 — Revista Musical Catalana
29 oct. 2024 — Sonograma Magazine
8 oct. 2024 — Ràdio Estel
Sense distància
2 set. 2024 — Ràdio Illa
De far a far
No consentiràs pensaments impurs és la camisa de força perfecta. Segons la filòsofa Sira Abenoza, aquesta ordre de vigilància interior ens planteja un mandat impossible perquè pensar vol dir pensar lliurement, equivocadament, impurament. En un assaig profund, intel·ligent i amè, […]
Resiguiendo la historia del absolutismo lingüístico, representado por los Estados español y francés, Joan Lluís-Lluís relee el célebre mito de la torre de Babel: ¿de dónde nos viene, a los humanos, la tendencia a jerarquizar las lenguas? ¿Qué esconde la […]
La lliçó d’Auschwitz és el repte de pensar l’ètica i la pedagogia a partir de l’experiència del mal. Ningú no coneix el Paradís, i si algú hi ha sigut, no ha tornat per explicar-ho. En canvi, hi ha algú que […]
