Josep Maria Gregori i Cifré

D’Orfeu a Monteverdi

Assaigs sobre música, inspiració, mite i sacralitat

La inspiració se sol entendre com la presència d’un influx extraordinari en la creació artística, com un element misteriós directament vinculat al caràcter perdurable de l’obra tocada per aquest alè transcendent. A més, la capacitat de la música d’endinsar-se en aquest àmbit elevat, lligat a la divinitat, impulsa l’obra artística a la categoria de revelació: ja era aquesta la intenció última dels aedes de l’antiguitat, i potser també l’ha siguda per grans compositors que, com Bach, Beethoven o Brahms, escrivien conscients de tocar amb el seu art els ressorts de la intimitat humana i envigorir-los. Com deia George Steiner, la música és la teologia dels que no tenen cap credo formal.

En aquest assaig docte i clar, el musicòleg i cantant Josep Maria Gregori reflexiona sobre el lligam íntim de la música amb la inspiració, la sacralitat i el pensament simbòlic. I ho fa endinsant-se en l’experiència transcendent de la creació d’alguns grans compositors, transmissors del vincle que uneix el món humà amb el món arquetipal. L’autor estudia el relat platònic de l’harmonia de les esferes i n’analitza l’aplicació als mites de les sirenes i les Muses, inspiradores dels grans relats d’Occident. Per últim, s’endinsa en la figura d’Orfeu i en l’obra que Striggio i Monteverdi van dedicar-li, i proposa una anàlisi afinada d’aquesta fita musical que conjuga so, número i paraula com a expressions d’un únic verb.

Josep M. Gregori
Autor Josep Maria Gregori i Cifré

Josep M. Gregori i Cifré (Igualada, 1954) és catedràtic de musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. És professor del màster Knowledge, Art and Interiority de Sinclètica Escola Monàstica que dirigeix Teresa Forcades. Té publicats nombrosos treballs de recerca musicològica sobre la música catalana dels segles XV al XVIII, la catalogació dels fons musicals de Catalunya, que du a terme a través del Projecte IFMuC de la UAB https://pagines.uab.cat/ifmuc/ca, i les relacions entre la música i el sagrat, i mitologia, mística i número, que ha reunit en el llibre Musica Cælestis. Reflexions sobre Música i Símbol (2012). És traductor al català d’El fil de Penèlope (1999), El fil blau. Històries de la tradició hebraica (2002) i El fil d’Ariadna. Hermetisme i tradició cristiana (2008) d’Emmanuel d’Hooghvorst; de L’amor de la Saviesa eterna (2005) i El secret de Maria (2018) de Sant Lluís Maria Grignion de Montfort; i de L’arc i la fletxa. Meravelles de l’Eros (2016) i Per una mutació interior (2019) d’Annick de Souzenelle. En la vessant artística ha cantat amb La Capella Reial de Catalunya de Jordi Savall (1987-2011), Exaudi nos (2007-2010), La capella de música de Santa Maria del Pi (2014-2016) i De canendi elegantia (2016 en endavant).

A Fragmenta ha publicat D’Orfeu a Monteverdi. Assaigs sobre música, inspiració, mite i sacralitat. També signa una introducció al llibre Música i inspiració. Converses amb Brahms, Strauss, Puccini, Humperdinck, Bruch i Grieg, d’Arthur M. Abell, i part de la traducció de La paraula al cor del cos, d’Annick de Souzenelle.