Ramon M. Nogués (ed.)
Sobre la vida i la mort
Possibilitats i límits de la intervenció humana
L’origen de la vida humana, les manipulacions i el «control de qualitat» de l’embrió (eugenèsia), l’avortament, la relació entre ètica i moral i entre ètica i dret, els clonatges terapèutics o reproductors, la reproducció assistida, la intervenció terapèutica i l’autonomia del malalt, la gestió de la salut i la malaltia, l’eutanàsia, les cures pal·liatives, les voluntats anticipades…, són algunes de les controvèrsies contemporànies que l’ètica de la vida suscita enmig del fulgurant procés tècnic al qual assistim. ¿Quan es pot parlar de vida humana? ¿Té la persona dret a decidir sobre el moment de la mort?
El debat ètic es produeix a partir d’uns amplíssims principis generals, però es concreta en un gran desplegament de principis secundaris que, a més a més, es diversifiquen i s’apliquen a través de modificacions tècniques que van matisant la importància i el significat ètic de les accions. L’associació Cristianisme al Segle XXI va dedicar un dels seus congressos —el cinquè, celebrat a Barcelona l’1 i el 2 de desembre del 2007— a les qüestions esmentades. Aquest llibre recull les ponències de Begoña Román, Joan Carrera i Carrera, Gaspar Mora, Núria Terribas i Sala, Marc Antoni Broggi i Federico Mayor Zaragoza, i es clou amb uns suggeriments en previsió de possible incapacitat.
Ramon M. Nogués (Barcelona, 1937) és catedràtic emèrit de la Unitat d’Antropologia Biològica a la Facultat de Ciències i a la de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha fet estudis de pedagogia, filosofia i teologia a Navarra i Salamanca, i és doctor en biologia per la Universitat de Barcelona. Treballa en genètica de poblacions, especialment en poblacions humanes aïllades. Ha estudiat temes de neurobiologia evolutiva i ha col·laborat en equips interdisciplinaris de neuropsiquiatria amb la Fundació Vidal i Barraquer. En aquest context ha analitzat qüestions relatives a la neurobiologia de la religiositat. Ha intervingut en estudis de bioètica i en comissions oficials sobre aquesta disciplina. És escolapi des del 1955 i prevere des del 1961.
A Fragmenta ha publicat el llibre Déus, creences i neurones. Un acostament científic a la religió (segona edició: 2019), Cervell i transcendència (segona edició: 2015) i La salut espiritual (2016), i ha tingut cura de l’obra col·lectiva Sobre la vida i la mort. Possibilitats i límits de la intervenció humana (2008). També ha participat al llibre col·lectiu Itineraris interiors (2019), l’edició del qual ha anat a càrrec de Lluís Ylla.