Marie Balmary, Marie Balmary
L’origen diví
Déu no ha creat l'home
Traducció d'Andreu Trilla
«Nosaltres, els no religiosos, que procedim normalment de la ciència i de diversos medis i moviments ben allunyats de les Esglésies, entrem en aquells textos amb interès i respecte. Desconfiant dels seus traductors i comentaristes, confiem en la seva mateixa lletra, convençuts que diuen molt més sobre l’home que parla que les teories científiques o les doctrines polítiques que abans havíem donat per bones.»
Ni teòloga ni exegeta, la psicoanalista Marie Balmary ens proposa una nova lectura dels relats bíblics. La fidelitat estricta a la lletra, recuperant el que els segles han deformat, ens permetrà descobrir en la Bíblia l’adveniment del subjecte. El déu bíblic, que no exigeix submissió ni seguiment, es fa compatible amb l’afirmació del JO: l’ésser humà no és objecte sinó subjecte.
En aquesta obra, Balmary no dubta a polemitzar hàbilment amb Darwin, Freud i Lacan, al mateix temps que qüestiona dos mil anys de tradició exegètica.
Marie Balmary és una psicoanalista francesa que exerceix la psicoanàlisi a París. En acabar la carrera de psicologia, als anys setanta, presenta una tesi (refusada per la Sorbona) sobre els fonaments de la psicoanàlisi. Després s’orienta cap als relats fundadors de les nostres civilitzacions, essencialment la Bíblia. Exposa aquestes recerques en tres obres: El sacrifici prohibit. Freud i la Bíblia (Fragmenta, 2018), L’origen diví. Déu no ha creat l’home (Fragmenta, 2008) i Abelou la traversée de l’Eden. A El monjo i la psicoanalista (Fragmenta, 2013, 2a ed.) recorre al gènere narratiu per oferir un resum de tota la seva obra, i a Freud fins a Déu (Fragmenta, 2011) descriu la vida espiritual com un luxe que dona amplada a la vida humana. Amb Daniel Marguerat ha publicat Anirem tots al paradís. El Judici Final en qüestió (Fragmenta, 2013).