Laia Villegas
Ressenya de “Les estrofes del Samkhya”
1 des. 2009 — Quaderns de Ioga
Les estrofes del Samkhya (Samkhyakarika) ens reporten les grans intuïcions del Samkhya, el sistema filosòfic més antic de l’hinduisme. Al segle IV dC, el seu autor, Ishvarakrishna, hi recull antigues doctrines presents de manera dispersa i no sistemàtica en les Upanisad, els Purana i el Mahabharata, de manera que el seu estudi contribueix a la recerca sobre aquests textos i la seva recepció en l’època clàssica del pensament hindú. Conèixer la proposta filosòfica del Samkhya és una tasca preliminar ineludible en qualsevol estudi de caràcter indològic, atès que va exercir una gran influència en el desenvolupament de les idees i la terminologia de tota la tradició filosòfica hindú.
El caràcter extremament concís —sovint críptic— de Les estrofes del Samkhya ha generat una tradició de comentaristes que arriba fins als nostres dies. Amb el temps, les Samkhyakarika foren reinterpretades des de la perspectiva filosòfica d’altres escoles, particularment el Yoga i el Vedanta.
Aquesta edició presenta el text original sànscrit en alfabet devanagari, la corresponent transliteració romanitzada, la traducció catalana, i un comentari estrofa per estrofa basat fonamentalment en els vuit comentaris antics. A més d’un estudi introductori, conté un glossari de termes sànscrits, un útil índex temàtic i unes taules sintètiques. Es tracta de la primera traducció de les Samkhyakarika publicada en una llengua hispànica.
1 des. 2009 — Quaderns de Ioga
1 nov. 2009 — Yoga
El 21 de gener del 2008 la Sala Tagore de Casa Àsia es va omplir per acollir la presentació dels dos primers volums bilingües de la col·lecció Sagrats i Clàssics de Fragmenta: Analectes de Confuci (xinès-català) i Les estrofes del […]
No consentiràs pensaments impurs és la camisa de força perfecta. Segons la filòsofa Sira Abenoza, aquesta ordre de vigilància interior ens planteja un mandat impossible perquè pensar vol dir pensar lliurement, equivocadament, impurament. En un assaig profund, intel·ligent i amè, […]
Resiguiendo la historia del absolutismo lingüístico, representado por los Estados español y francés, Joan Lluís-Lluís relee el célebre mito de la torre de Babel: ¿de dónde nos viene, a los humanos, la tendencia a jerarquizar las lenguas? ¿Qué esconde la […]
La lliçó d’Auschwitz és el repte de pensar l’ètica i la pedagogia a partir de l’experiència del mal. Ningú no coneix el Paradís, i si algú hi ha sigut, no ha tornat per explicar-ho. En canvi, hi ha algú que […]
