¿Què vol dir fer art religiós o espiritual? ¿Cap a on es dirigeix el punt de mira? ¿Quin és el lloc que ocupa l’artista? A Dialogal 86 ens preguntem quin paper fa l’art en el marc de les tradicions de saviesa, i ens acostem a la mirada que les diverses tradicions religioses tenen sobre el seu patrimoni artístic. Per arrencar, a l’«Editorial», Clara Fons Duocastella reflexiona sobre el llenguatge que ens permet parlar de l’inefable. I a «La mirada», Jesús G. Pastor ens dona la primera clau per entrar-hi: cal que posem l’atenció en el caràcter diví dels detalls. Al «Diàleg», assistim a la trobada entre l’escultor Oriol Texidor i la poetessa Laia Llobera, que, en una conversa moderada per Míriam Cano, parlen sobre el paper de l’artista a l’hora d’expressar el més essencial de l’ésser humà. Tots dos consideren que l’art és un acció participativa, de la mateixa manera que ho fa Pau Nubiola, que ens introdueix a la noció d’artivisme a «L’entrevista» d’Eulàlia Tort.

Al llarg de diverses seccions, també ens endinsem a l’art religiós vinculat a algunes tradicions religioses. A l’«A fons», Dani Font reflexiona sobre el valor (social, cultural, espiritual…) de preservar al patrimoni religiós i sobre el sentit d’acostar-nos-hi, i ens dona a conèixer la naturalesa del llegat del catolicisme a Catalunya. A «Clau de volta», en canvi, Irene Llop-Jordana discorre sobre el patrimoni jueu català, i ens estén una invitació a pensar-lo des de la perspectiva de l’intercanvi cultural i el contacte interpersonal. A «Trajectes» tenim l’oportunitat de traslladar-nos fins al taoisme, on María Eugenia Manrique, entrevistada per Gemma Ventura, ens fa descobrir la vessant més transcendent de l’art de la cal·ligrafia xinesa. I a «El personatge del 86», Núria Romay fa un lloc a l’islam apropant-se a la figura de l’historiador Ababacar Thiakh, que en aquest cas ens obre les portes a l’art espiritual que encarna la poesia sufí.

També tenim l’oportunitat d’entrar en contacte amb l’experiència artística d’alguns dels noms que configuren l’univers simbòlic que tots compartim. Així, l’artista plàstic David Gracia dedica un article a desvetllar la profunditat de l’experiència artística-religiosa de Michelangelo Buonarroti, a «Finestra d’art»; mentre que, a «Pols elevada», coneixem el diàleg constant amb Déu amb què Ausiàs March va anar confegint part de la seva obra. El nom protagonista de la secció «El pont de Mostar» és Dalí; David Casals aprofita l’avinentesa que tenim la seva obra El Crist exposada a Figueres. També Maria Callís adopta una mirada localista a «Va de llibres», on ens explica que la llibertat expressiva no deixa d’estar vinculada a un lloc. I a les seccions «M’exalta el nou» i «M’enamora el vell», Anna Punsoda i Ignasi Moreta ens endinsen al món i al pensament de Simone Weil i de Blanca Llum Vidal, respectivament. En aquesta mateixa direcció, a «Espai Fragmenta» analitzem el sentit de les obres d’art que, d’entrada, sembla que planen sobre el buit, amb un text d’Amador Vega.

Si bé l’art és un llenguatge universal, l’expressió artística acostuma a estar ben localitzada. És per això que Joan-Andreu Rocha, a «Recerca», reivindica el valor de la producció cinematogràfica que inclou els aspectes propis de la riquesa cultural de cada indret concret. Per la seva banda, l’«A tempo» de Jordi Urpí ens fa aterrar a la celebració persa de l’any nou i les expressions musicals que en deriven, i a «Fer pedagogia» Josep Barcons posa en relació els conceptes d’art, espiritualitat i pedagogia en el context cultural i educatiu actual. Xavier Melloni ho culmina introduint la noció d’art sagrat, segons la qual no tot l’art religiós o espiritual ha d’estar vinculat a un temàtica religiosa. I Cristina Monteys entrevista Marta Matarín, a «Revelades», per parlar-nos de l’experiència del silenci com a via d’entrada a aquesta interioritat capaç de propiciar l’art sagrat. Finalment, el músic Joan Vives respon el Qüestionari del número 86.

Tot això i molt més al Dialogal d’hivern.