En un món de poques seguretats i amb moltes incerteses, els textos sagrats, com a fonts de saviesa, poden fer el paper dels mestres. Però ¿encara hi ha mestres, avui? ¿Quins són els textos sagrats als quals podem accedir i des de quina predisposició cal fer-ho? ¿Què diuen i què tenen en comú? A l’editorial del número 82 hi reflexiona Clara Fons i Duocastella, mentre que Jesús G. Pastor ho reflecteix poèticament a La mirada.

A Trajectes, Gemma Ventura s’entrevista amb Laia de Ahumada per conèixer quin ha estat el paper dels textos de saviesa com a motor per a la trobada amb l’altre; i al Diàleg, Francesc Torradeflot i Elisabeth Lheure comparteixen la doble possibilitat que ofereixen els textos sagrats: indagació interior i oportunitat d’entesa en la diversitat. Per la seva banda, a Recerca, Saúl Buentello fa ús de les noves tecnologies d’anàlisi de dades per identificar tant els punts en comú com els trets que fan únics alguns dels llibres sagrats més coneguts al món.

A l’A fons, Marià Corbí situa els grans textos religiosos i espirituals en el marc de les societats actuals i ofereix algunes claus per poder llegir-los avui. Paral·lelament, Jacobo Zabalo es remunta als primers filòsofs grecs per desenterrar la saviesa que ja contenien aquells primers textos, a L’entrevista. I a l’Espai Fragmenta fem un tast de la novetat editorial Entre els déus i el no-res (Fragmenta), de Jordi Corominas, una obra on s’aborden sistemàticament els grans sistemes de creences o increences que ha donat la història espiritual de la humanitat.

A El personatge del #82 coneixem Mercè Gras, l’arxivera que ha dedicat la seva vida a posar el patrimoni bibliogràfic carmelita al servei de la societat; i a Finestra d’art Jordi Delclòs ens endinsa en els textos sufís i ens acompanya a descobrir de quina manera expressen alguns dels significats fundants de l’islam. També la secció Fer pedagogia es proposa acostar els textos de saviesa als més petits a través de la veu de Núria Monteis Febrer, que comparteix la seva experiència de treball amb els textos sagrats a l’aula.

Xavier Melloni, a Obertures, recorda la capacitat que tenen els textos sagrats de fer-se nous a cada lectura, i Jordi Pigem reivindica aquesta capacitat d’atribuir un valor distintiu a cada experiència com un dels trets distintius de la condició humana. Al seu torn, Teresa Guardans, a Clau de volta, ens proposa un acostament al llegat universal que conformen els textos sagrats des d’una mirada més contemplativa que analítica.

En aquest final d’any encetem la secció Pols elevada, amb Raül Garrigasait, que al llarg dels propers números farà un repàs d’alguns dels grans personatges de la cultura catalana vinculats a  l’espiritualitat. I Dídac Lagarriga, a Va de llibres, proposa quatre lectures que ens conviden a incorporar l’aproximació espiritual a les nostres vides. A l’A tempo abordem el segon i últim capítol sobre el klezmer i resseguim de prop com aquesta música pròpia de la comunitat jueva del centre i l’est europeus arriba fins a Amèrica; mentre que Jaume Fàbrega recupera algunes reminiscències de la gastronomia jueva, a Cuina. Finalment, Marius Serra contesta el Qüestionari i tanca un número on la paraula ocupa un lloc central.

Tot això i molt més al Dialogal d’hivern.