ROSA MARTÍNEZ CUADROS. Doctora en sociologia i investigadora de l’ISOR

La violència de gènere és, sens dubte, un dels reptes actuals i urgents de la nostra societat. No és una problemàtica nova, però actualment comptem amb eines de visibilització i de comptabilització que fan que estigui present en el nostre dia a dia i puguem ser-ne conscients. En les últimes dècades, mentre augmenten les campanyes de sensibilització i les jornades contra la violència de gènere, les notícies sobre noves víctimes no cessen. Així, tot i que sembli paradoxal, avui en dia no és estrany que les capçaleres de la premsa i de les xarxes socials destaquin constantment noves xifres de víctimes tant en el nostre context local com internacionalment. 

Quan ens fixem en la qüestió religiosa, l’anàlisi de la violència de gènere es fa encara més complexa. Sovint es concep la igualtat de gènere com a oxímoron de les religions i es considera que és la principal causa d’opressió de les dones religioses. Amb els avenços de l’agenda feminista en les últimes dècades i la visibilització de la violència de gènere present en la societat, les religions a vegades es queden en un lloc incòmode. Malgrat que l’agenda feminista s’ha complexificat i diversificat en les últimes dècades, hi ha un feminisme secular majoritari que sovint promou la necessitat d’entendre la lluita de gènere dins d’una perspectiva laica i no religiosa. 

No podem obviar el paper que han pogut tenir i tenen les institucions religioses i, fins i tot, els textos religiosos a l’hora de perpetuar les relacions desiguals de gènere que sovint són l’inici i la principal justificació de la violència de gènere. No obstant això, considerar les religions com la causa principal de la violència de gènere pot suposar l’oblit de quatre qüestions clau, fet que dificulta la lluita contra aquesta problemàtica en la societat actual.

Continua llegint l’article, en paper o digitalment,
fent la teva subscripció aquí