Text: David Casals
Toledo s’ha consolidat com la millor destinació turística per aproximar-se a “l’Espanya de les tres cultures”. Així es coneix l’etapa històrica on van conviure cristians catòlics, musulmans i jueus durant l’Edat Mitjana. Fa tres dècades, la Unesco va declarar el nucli antic de la ciutat com a Patrimoni de la Humanitat, i l’any 1994 la Universitat de Castella-la Manxa va decidir recuperar l’antiga Escola de Traductors per promoure punts de connexió entre les llengües que es parlen al Mediterrani.
Més enllà del turisme, just abans de l’estiu, el govern de Castella-la Manxa va presentar al Parlament regional una proposta d’“Acord estratègic per a la pau i la convivència” que té tres pilars: crear un observatori sobre drets humans, adoptar llibres d’estil a l’Administració pública per donar més visibilitat a la diversitat i constituir un fòrum anual de diàleg interreligiós.
La Federación de Comunidades Judías de España (FCJE) creu que s’ha d’anar més enllà, i per això demana un gest a l’Església catòlica: la “devolució simbòlica” de Santa María la Blanca, una antiga sinagoga que fou cristianitzada i que és un dels principals monuments d’art religiós de la ciutat, juntament amb la Catedral i la parròquia de Santo Tomé, on hi ha una de les pintures més cèlebres d’El Greco, El entierro del conde de Orgaz. Construïda a finals del segle xii, és una de les millors mostres de l’art mudèjar a la Península. El 1411, després d’un pogrom, es va convertir en una església per indicació de sant Vicent Ferrer. L’any 1492, els Reis Catòlics van decretar l’expulsió de tots els jueus de la Península.
L’edifici va tenir usos religiosos fins al segle xviii, quan va passar a mans de l’Estat, que el va fer servir com a caserna i magatzem. L’any 1939, Franco el va cedir a una parròquia local, i fa pocs anys va passar a dependre directament de l’Arquebisbat de Toledo. Aquesta institució recorda que l’edifici no té usos religiosos: fou dessacralitzat i no s’hi pot fer missa. Acull una exposició on en un dels panells es fa referència al passat jueu de la construcció, però el director del Museu Sefardita de Toledo, Santiago Palomero, considera que la informació que es proporciona al visitant és “pobra”.
La petició que fa la comunitat jueva a Toledo és molt semblant a una demanda que van fer els seus homòlegs a Palerm (Sicília) a la jerarquia eclesiàstica local, i, en aquest cas, la iniciativa va prosperar. D’aquesta manera, els jueus de la ciutat han aconseguit poder fer els cultes en una sala annexa a un temple catòlic que es va construir on hi havia hagut l’antiga sinagoga, que fou destruïda després de l’expulsió dels jueus, que tingué lloc el mateix any que la de Toledo.
Per a més informació:
