Laia de Ahumada. Filòloga i escriptora

Jordi Vila Alcalde té 59 anys i, des que va acabar la carrera, l’any 1982, es dedica a la medicina homeopàtica. Va començar a investigar diferents maneres de veure la salut i els tractaments mèdics motivat per la pròpia experiència com a practicant i professor de ioga, i també per altres companys de carrera, promotors de la revista Integral, pionera en temes de salut i vida natural. 

Què és l’homeopatia?

–És una manera d’enfocar la medicina basada en un principi de similitud. Homeo ve de la paraula grega homoios, que significa ‘similar’. És un principi hipocràtic. Si tu, per exemple, tens calor i et dutxes amb aigua freda, en aquell moment estàs molt bé, però després tornes a tenir calor; ara bé, si et dutxes amb aigua calenta, la reacció del cos fa que et mantinguis fresc. L’homeopatia busca aquesta reacció de l’organisme, i ho fa mitjançant dosis infinitesimals, dosis molt baixes, per tal que sigui la reacció de l’organisme la que actuï, que no sigui el medicament el que estigui fent l’acció.

Hi ha un altre principi, que va lligat al model de salutogènesi, que és la visió de l’ésser humà com un tot: no només se’n valora l’aspecte físic –que es valora–, sinó també altres aspectes anímics, psicològics; és a dir, té una visió més holística de l’ésser humà.

Per quines raons un metge s’encamina cap a l’homeopatia?

–La nostra societat té un concepte dual: separem la salut de la malaltia. Jo he entrat en aquest tipus de medicina, diguem-ne no convencional, perquè crec que s’ha de superar aquesta visió dual i veure la persona des del model de la salutogènesi; contemplar diferents graduacions de salut. No parlarem de persones sanes o malaltes, sinó de persones amb un grau alt de salut o un grau més baix o pitjor de salut. L’homeopatia actua amb aquest mecanisme de tendir cap als nivells més alts de salut, i això em va agradar molt.