Maria Climent. Escriptora

Oriol Ponsatí-Murlà és editor, escriptor, traductor, rapsode i músic; també doctor en filosofia i professor lector de filosofia antiga. Entre altres, ha publicat L’avarícia (Fragmenta, 2019) i O no ser. Antologia de textos filosòfics sobre el suïcidi (Ela Geminada, 2015). És sobre aquest tema, el suïcidi, que conversem.

¿Creus que la gent en la nostra societat és feliç, en general?

Segurament cada vegada és més difícil ser feliç. Perquè les expectatives que representa que hem de satisfer per ser feliços cada vegada són més altes. I, per tant, vivim en una societat que contribueix fortament a alimentar la frustració més que no pas la felicitat. Les escoles antigues de filosofia habitualment ens ensenyen que el que cal és ser conscient que necessitem molt poques coses per ser feliços. I avui dia se’ns intenta inculcar el contrari.

D’una banda, sí, però a la vegada em pregunto: ¿per què no crema tot? Per exemple, quan estem en contra de les retallades, la monarquia, coses que ens indignen. Llavors em dic: això és perquè encara no som prou infeliços. Sí, això és veritat, i a mi també em sorprèn. Però, esclar, aquests estàndards de felicitat tendeixen a ser de caràcter molt individual. Tots som molt conscients que cada vegada hi ha més desigualtats, precarietat, injustícies… Però com que, en l’àmbit individual, el mòbil em funciona, tinc internet, quan vaig al supermercat de moment continuo trobant de tot, puc anar pagant factures…, em puc centrar a intentar satisfer aquests objectius que són de caràcter personal.

Continua llegint l’article, en paper o digitalment,
fent la teva subscripció aquí