Gemma Ventura Farré. Periodista

Jesucrist va donar testimoni del seu pare, Jehovà, predicant l’esperança que tenia en la humanitat. Nosaltres l’imitem, cosa que també implica predicar. Per ser uns bons deixebles hem de saber com era el mestre, i l’única via que tenim és a través de la Bíblia.» M’ho diu Josep Morell, testimoni de Jehovà, que m’explica de quina manera veu la vida, la fe i el futur.

En la vostra manera d’entendre el món, ¿amb què heu de vigilar més?

Hi ha una carta de l’apòstol Pau que diu que les obres de la carn es veuen clarament, i són «la fornicació, la impuresa, el llibertinatge, la idolatria, la màgia, les enemistats, les discòrdies, les gelosies, les indignacions, les disputes, les dissensions, les divisions, les enveges, les embriagueses, les orgies i altres coses semblants».

Cal molta disciplina.

Quan hi ha disciplina, hi ha benefici. Tot això contrasta amb els fruits de l’esperit, que són amor, goig, pau, paciència, amabilitat, bondat, fe, docilitat, autocontrol. Als testimonis de Jehovà ens agrada l’alcohol, però una cosa és que t’agradi i una altra que et descontrolis.

Veig molta gent a qui li costa creure en el que no veu. ¿Hi ha menys persones amb fe?

Hi ha coses que no veiem: el wifi o la força de la gravetat. ¿Per què sabem que existeixen? Perquè en veiem els efectes. Amb Déu passa el mateix. Per Setmana Santa veus gent, que en tot l’any no ha pensat en Déu, plorant davant d’una imatge, mentre que les imatges no han tingut mai cap efecte demostrable. I encara menys quan tens en compte un dels deu manaments que l’Església catòlica ha esborrat: «No et facis cap escultura ni cap imatge de res del que hi ha dalt del cel, a baix a la terra o a les aigües de sota la terra. No les adoris ni els retis culte.» L’Església treu totes les imatges al carrer i la gent s’ho creu. Avui sembla que el camí més fàcil sigui la credulitat.

¿Quins tòpics us encolomen?

Diuen que som els que preferiríem deixar morir el nostre fill abans de fer-li una transfusió de sang. Però això ho mana la Bíblia. No ens podem alimentar amb sang, i una transfusió és una manera d’alimentar-te’n. Hi ha qui ens retreu que anteposem la fidelitat a Déu abans que a la vida, però fixa-t’hi: tothom admira els soldats ucraïnesos que lluiten contra els russos perquè anteposen la lleialtat a la pàtria abans que a la seva vida. Però, bé, tampoc no volem que ens deixin morir. Hem demostrat que hi ha alternatives; al Puigvert han fet trasplantaments de ronyó sense utilitzar transfusions.

¿Hi haurà fi del món?

Quan la Bíblia parla de la fi del món no es refereix al final del planeta, sinó d’una era.

¿De quina?

L’evangeli de Mateu 24:3-4 diu: «Mentre seia a la muntanya de les Oliveres, els deixebles hi anaren tots sols i li van dir: “Digueu-nos quan passarà això, i quin serà el senyal de la vostra vinguda i de la fi del món.”» Més que el final del món, és el final d’una manera d’entendre el món.