Un lloc per fer silenci
Un tren, per exemple. Però els llocs em són força indiferents si porto el silenci al cap
Un moment sagrat
El moment que les paraules flueixen durant l’escriptura, i no pots parar d’escriure
La paraula que m’agrada més
La paraula paraula
Què m’indigna
La prepotència habitual de qui se sent poderós, tot i ser un imbècil
Què em motiva
La curiositat
Una lectura que m’ajuda
Llegeixo cada dia. Avui he acabat Gli zii di Sicilia, de Leonardo Sciacia, i m’ha semblat un llibre esplèndid
Una música
The Köln Concert, de Keith Jarrett
Una olor agradable
La pinassa després de la pluja sobtada
Un lema que m’inspira
Mon oncle Màrius, que va fer la guerra amb els rojos, que va passar pel camp del Barcarès i després es va fer monjo cartoixà a Montalegre durant mig segle, em deia que per ser veritablement humil no m’havia de deixar humiliar. És l’única homilia que li recordo i un bon lema, trobo
Déu?
Soc incapaç de creure en la seva inexistència, i intento que cap abstracció guiï les meves accions
Una imatge
La del nostre fill Llullu mort en braços de sa mare, asseguda al terra del bar La Vitamínica d’Horta, el 24 de juliol del 2009.
Un do/habilitat que posseeixo
Sorprendre’m
Un mestre
Jacqueline Hurtley, professora de literatura anglesa a la UB
La mort és…
El silenci definitiu
El meu desig profund
No perdre la capacitat de desitjar
