Text: Míriam Cano

Fotografies: Wayra Ficapal

Diàleg entre

Carme Jordi: És doctora en física. El seu àmbit de recerca és la caracterització física d’estrelles i cúmuls estel·lars, basada en observacions des de la Terra i des de l’espai. Ha participat en missions espacials com Hipparcos i Integral, i actualment és al projecte Gaia de l’Agència Espacial Europea (ESA).

Oriol Quintana: És doctor en humanitats. És autor de diversos llibres que configuren una filosofia inconformista i crítica, no només davant el productivisme del model tecnocràtic de la nostra societat, sinó també davant aquelles filosofies espiritualistes que, mirant de compensar-lo, no fan sinó servir la mateixa mentalitat. 

Sempre que pensem en la fi del món, ens imaginem meteorits gegants que impacten contra la Terra, grans catàstrofes naturals i diluvis. Ja fa anys que observem que el món tal com el coneixem està experimentant un canvi, no només climàticament, sinó també en els àmbits social i de pensament. ¿Pot ser que aquesta transformació ens estigui acostant cada cop més a alguna cosa semblant a un final? ¿De què parlem, quan parlem de la fi del món? Per saber-ne una mica més, m’he trobat amb la catedràtica d’astronomia Carme Jordi i el pensador Oriol Quintana, per intentar conjugar ciència, mitologia i ètica en aquesta narrativa canviant de l’apocalipsi.