Gemma Ventura Farré. Periodista

Laia de Ahumada (Barcelona, 1957) és doctora en filologia catalana i escriptora, i ha inspirat des del Centre Obert Heura fins a l’Associació Terra Franca. Experta en Teresa de Jesús, parlo amb una dona íntegra sobre allò que perdura en el temps.

¿Quina idea tens de text sagrat?

És com un fil invisible que travessa i va cosint els segles, que de vegades es deixa veure i de vegades no tant, i que ens porta un missatge que no caduca: de plenitud, d’essencialitat.

¿Què és el que perdura en el temps?

El que ens acara a nosaltres mateixos. El que ens fa experimentar tot allò que estem cridats a ser. M’interessa tot el que m’ensenya, el que em qüestiona, el que em dona eines per saber què he vingut a fer aquí.

¿Hi ha una perversió de l’espiritualitat, per exemple, amb l’autoajuda, oi?

Per mi té valor allò que m’implica amb el món, el que em fa aterrar i em fa donar-me a l’altre. Tot allò que em tanca, que em fa ser una supermeditadora fantàstica, que només és en profit meu, per mi no té res a veure amb això.

Però el missatge d’ara és coneix-te a tu mateix, mira’t a tu mateix.

És que qualsevol missatge es perverteix. Si el «mira’t a tu» i «estigues amb tu» em porta a l’individualisme, és una trampa.

Esborra l’altre.

Sí. Primer mira’t a tu i després no et tornis a mirar a tu, mira’t l’altre.

La idea d’aterrar, ¿per què és important?

Perquè som comunicació. La vida sense l’altre no té sentit. La imatge del desert pot ser molt bonica, però m’agrada molt més un desert poblat. Quan vaig veure que hi havia gent al carrer, vaig anar a muntar un centre obert.

Continua llegint l’article, en paper o digitalment,
fent la teva subscripció aquí