Text: Martina Marcet

Ramadera agroecològica

 

VAIG ESCOLLIR LA VIDA PAGESA PER COHERÈNCIA: PER ENTRONCAR VIDA, ACTIVITAT POLÍTICA, COMPROMÍS AMB EL TERRITORI I LA CERCA D’UNA REFLEXIÓ PROFUNDA

 

El món rural, o el que s’anomena món rural, en una visió folkloritzada, ja no existeix. Com tampoc no existeix una divisió cultural entre camp i ciutat. Totes les persones estem immerses en una globalització rampant, i estem impregnades de la dinàmica global urbanitzadora. Hem perdut sabers tradicionals i maneres de fer i de relacionar-nos amb l’entorn. Però, alhora, hem guanyat perspectiva, que permet també poder tenir una visió crítica sobre el món i sobre les nostres pràctiques. De fet, sovint mantenim i recuperem el contacte amb la natura a partir d’aquesta mirada.
El que sí que existeix és una desigualtat territorial, amb una legislació pensada des de i per a les àrees urbanes, i sempre des de la perspectiva de la centralització. En definitiva, les zones no urbanes del país tenim menys serveis públics i de pitjor qualitat.
Igualment, l’activitat pagesa ja no és aquell imaginari de barretina i faixa. L’activitat pagesa es divideix, a grans trets i pecant de reduccionisme, entre la que es troba subsumida a l’agroindústria i la petita pagesia que opta per altres models. Sobretot, per l’autonomia de decidir com es vol treballar i amb qui.
Perquè la petita pagesia acaba sent militant de la seva pròpia existència, i el treball col·lectiu, en espais comuns amb altres pageses i pagesos, és la seva manera d’irrompre en l’àmbit de la vida pública i de l’àgora (encara que sovint es veu més a Twitter que a la realitat). És això el que ha acabat de donar equilibri entre les seves dimensions: la del treball reproductiu, l’activitat productiva, l’activitat artesanal, una part gens menyspreable de confrontació amb l’estructura burocràtica i, finalment, una posició política.
Per això, optar per aquesta petita pagesia, per dedicar-se a la cura de la terra i guanyar-se la vida amb els seus fruits, és una decisió política. I, sobretot, parlo d’aquella petita pagesia que treballa amb perspectiva agroecològica, que ha triat aquests «altres models» que anomenava.
Això significa, més enllà de certificacions, fer manejos extensius, tancar cicles, retornar la fertilitat a la terra, fer una gestió forestal acurada i evitar sobrepasturar. I, alhora, anar més enllà de la normativa ecològica per també incloure dimensions socials en allò que es fa, garantir condicions laborals dignes, implicar-se amb el territori, fer elaboració i venda directa, i cooperar amb altres pageses i pagesos.
Independentment de si es ve de família pagesa o no, o del grau de consciència que se’n té com a opció, la petita pagesia som resistents i hem escollit aquesta opció per sobre d’altres per una combinació d’amor al territori, de consciència personal i d’acte polític.
En el meu cas, l’elecció de la vida pagesa va tenir a veure amb aquesta vessant política. Va ser un procés que tenia a veure amb un trajecte de formació, amb la recerca de sentit sobre la pròpia vida i amb una aposta política en general.
Vaig intentar mantenir una certa coherència en entroncar vida, política (que vaig iniciar amb l’activisme polític, vaig seguir amb el cooperativisme i l’economia solidària, i he intentat mantenir fins ara) i compromís amb un territori, en el sentit més estricte del terme. I quan dic «territori» no em limito a pensar en la idea romàntica de la terra i del paisatge, sinó en la visió global del lloc, les persones que l’habiten, els conflictes, les discrepàncies i les confiances. I en la responsabilitat vers quelcom més gran que tots nosaltres, vers un patrimoni natural i cultural que ens ha estat cedit i que quedarà per als que ens succeeixin.
Alhora, subjacent a tot això, en mi hi ha hagut sempre un impuls humanístic. Malgrat que vaig abandonar fa temps els camins de l’acadèmia, en mi es manté viu aquell neguit de seguir buscant una reflexió profunda i complexa sobre la individualitat, la subjectivitat, el si mateix i el món de la vida. El repte ara és trobar possibilitats teòriques (i temps) per explorar-ho.