Gemma Ventura Farré. Periodista

La llibertat d’expressió passa no només pelquediem, sinó per com parlem. ¿Deixem que cadascú s’expressi com vol? ¿Què se’ns imposa i què se’ns censura? En parlo amb el lingüista Jordi Badia (Callús, 1963), corrector de Vilaweb i autor de llibres com Salvem els mots(2021).

L’altre dia em van comentar: «Si entro en una escola i dic“Déu vos guard”, hi ha qui em mira malament.»¿Per què passa,això?

Hi ha el llenguatge políticament correcte, que vol eludir tot allò que tingui connotacions discriminatòries o limitatives. I,en aquest cas, com que «Déu vos guard»conté la paraula Déui el desig que Déu et guardi, els que no són creients ho eviten. Però són els mateixos que després diuen «adeu» o que per Nadal fan festa. És a dir, que si fossin coherents, treballarien el Divendres Sant o el dia de Pasqua.

Hi ha qui,en comptes de dir «bon Nadal»,diu «bones festes d’hivern».

Sí, o qui diu que fa les vacances d’hivern per no dir les vacances de Nadal. Però, si has de ser coherent, fes les vacances en una altra època, no les facis coincidir amb Sant Esteve.

També hi ha qui veu les expressions religioses com a carques, ¿oi?

Sí. Hi ha qui diria que «Déu vos guard» és una expressió antiga. Però és que hi ha gent que es pensa que el català ha nascut al segle XXI. Contra tot això, els que defensem de poder-nos expressar de la manera en què ens hem expressat sempre, hem de ser valents i hem de continuar. Al capdavall, el llenguatge políticament correcte és una moda.

¿Qui tria com parlem?

Els que influeixen més són els mitjans de comunicació. Però hi ha una cosa que no s’havia vist tant com fins ara: com certs grups pròxims al poder han imposat una manera de parlar servint-se dels mitjans de comunicació. I com, a través d’ells, han sabut vendre la imatge de modernitat. Hem de ser valents perquè lluitem contra unes absurditats que no tenen aturador. S’ha arribat a proposar un article lis en comptes de els i les.

Continua llegint l’article, en paper o digitalment,
fent la teva subscripció aquí