Anna Punsoda. Directora de Dialogal.

 

Antropòlegs, filòsofs i historiadors han dedicat moltes pàgines a explicar com han funcionat al llarg dels segles els moviments religiosos o polítics de masses. Tot i això, hi ha un aspecte d’aquests moviments que no han aconseguit aclarir: com es construeix, si és que es construeix, un líder carismàtic. El carisma és un dels pocs conceptes que el materialisme i la ciència no han esgotat, perquè té un peu en el món espiritual. 

Els líders carismàtics moderns i contemporanis, que tenen molts trets en comú amb els profetes bíblics, són algú que connecta de manera especial i intensa amb una comunitat. Són éssers inspirats, o que s’hi consideren, i que arriben en temps de canvis molt bruscos per portar la seva gent a un estadi millor d’aquell en què es troben. No és estrany que als segles XIX i XX sortissin tants profetes en el marc de les colonitzacions, quan es desposseïa els nadius dels seus sistemes de vida. Individus carismàtics iniciaven moviments de revitalització cosmològica per pura reacció a l’imperialisme. Els gestos profètics, diu Ramon Sarró a la secció Recerca que trobareu en aquest número, sempre són gestos contra un sistema.

En la nostra època, de pèrdua d’influència dels grans relats religiosos i de disseminació del sagrat en mil llocs, aquells líders espirituals i polítics s’han infiltrat a totes les esferes: l’empresa, l’esport, l’alimentació. En aquest sentit és inquietant i significativa l’entrevista que Gemma Ventura fa a José María Sánchez, un naturòpata holístic que parla convençudíssim contra els laboratoris farmacèutics i que fia tota la salut a la dieta. Impacta i alarma veure com, partint del seu nínxol d’expertesa, formula tot un plantejament sobre els humans i l’univers.

¿Per què hi ha líders naturals que tenen capacitat per arrossegar la gent? ¿Com distingim els profetes benignes dels profetes perillosos? Dialogal 91 tracta de vells i nous profetes en termes filosòfics, històrics, polítics i artístics. El filòsof Jordi Graupera explica per què el pactisme català ha estat sempre un antídot contra els messianismes polítics. Jordi Pascual signa una conversa magnífica entre Gabriela Serra i Aleix Clarió sobre els punts forts i febles dels lideratges de partit enfront dels lideratges naturals. Joan Safont entrevista Xavier Torrens per parlar dels trets que comparteixen els nous lideratges forts de l’extrema dreta. Sira Abenoza, doctora en filosofia i professora de lideratges responsables a ESADE, reflexiona sobre els costos del messianisme. En té, esclar. Perquè hi ha dones i homes que capten millor que altres l’esperit dels temps, que desvetllen consciències, que creen escola i llenguatge, però també n’hi ha que aprofiten les crisis per fanatitzar i estimbar qui els segueix. Esperar messies que vinguin a salvar-nos, ¿no és dimitir de l’acció concertada dels individus informats, lluitadors i resistents?

____________

EL PRÒXIM NÚMERO. Dialogal 92 anirà dedicat al desaferrament.