Adrià Pujol. Antropòleg i escriptor.
Pels llecs com jo, l’arquitectura és una curiosa disciplina tripolar que té un peu en la ciència, un altre en l’art i un altre en l’espiritualitat. Això es fa més evident si pensem en els constructors d’esglésies durant l’edat mitjana, però també val si pensem en els vells mestres de cases: competència tècnica, sensibilitat artística —o artesanal— i missatge. Durant segles, i més enllà d’exabruptes puntuals, l’harmonia entre forma i funció ha estat una constant de l’arquitectura: a les cases s’hi ha de poder viure; a les catedrals s’hi percep la potència del diví; als palaus s’hi ha de fer notar que el dret d’admissió va car; als estadis, A; a les oficines, B; a les presons, C; als hospitals, als cementiris i als aeroports, etcètera.