No tomarás el nombre de Dios en vano, por Pere Antoni Pons
11 Ago 2024 — Última Hora Mallorca
Ignasi Moreta (Barcelona, 1980) es profesor de literatura en la Universitat Pompeu Fabra y editor de Fragmenta. Doctor en humanidades por la Universitat Pompeu Fabra, se ha especializado en el estudio del pensamiento de Joan Maragall. Ha publicado trabajos de investigación en el ámbito de la filología catalana y de las religiones en varias revistas especializadas, y ha impartido conferencias en universidades e instituciones culturales de España, México, Colombia y el Perú. Es autor de No et facis posar cendra. Pensament i religió en Joan Maragall (2010) y de Converses amb Josep Rius-Camps (2014) y fue el interlocutor de las conversaciones con Joan-Carles Mèlich en Contra los absolutos y con Lluís Duch en Conversación con Lluís Duch. Religión, comunicación y política (2019). En 2020 estuvo a cargo de la edición de Conceptos fundamentales de antropología y religión, de Lluís Duch. Se ha encargado de la edición de dos libros de Maragall —Visions & cants (2003) y, en Fragmenta, La Setmana Tràgica (2009)—, y forma parte del comité editorial de la edición crítica de las obras completas de Joan Maragall. Es director literario de Fragmenta Editorial, que fundó —juntamente con Inês Castel-Branco— en 2007. En el año 2012 la Cámara del Libro de Cataluña reconoció su labor editorial con el premio Memorial Ferran Lara a un joven emprendedor del sector del libro.
Blog del autor: http://ignasimoretablog.blogspot.com.es/
Brillantez intelectual, profundidad espiritual, riqueza discursiva, calidez humana, libertad interior, son algunos de los rasgos que permiten caracterizar, por simple aproximación, un carisma imposible de explicar con palabras: el del teólogo y biblista Josep Rius-Camps. Erudito apasionado, destaca por la […]
La obra de Lluís Duch es muy extensa y abarca ámbitos temáticos y disciplinarios muy diversos: la religión, la política, la ética, la pedagogía, la familia, la ciudad, la vida cotidiana, la comunicación, las transmisiones, la salud, el mito, el […]
A lo largo de más de tres décadas, la obra de Lluís Duch (Barcelona, 1936) se ha ido consolidando en el ámbito de los estudios de historia de la cultura europea con una voz verdaderamente singular. Sus estudios sobre el […]
Versión de Ignasi Moreta. Ilustraciones de Àfrica Fanlo. Érase una vez un gentil, es decir, un hombre que no practicaba ninguna religión. Era muy sabio, pero no tenía ningún conocimiento de Dios ni creía que hubiese nada después de la […]
Joan-Carles Mèlich es una de las voces más singulares del pensamiento catalán de hoy por la originalidad y el rigor de sus análisis y por la forma en que los transmite. Mèlich es un filósofo, pero también un escritor: despliega […]
Este libro reúne treinta y cuatro artículos de enciclopedia redactados por Lluís Duch para la Gran enciclopèdia catalana, para Conceptos clave de la antropología cultural, de Ángel Aguirre, y para Conceptos fundamentales del cristianismo, de Casiano Floristán y Juan José […]
Els goigs de Catalunya provenen d’un esdeveniment evanescent i inobjectivable, indefinidament rememorat: la paraula d’un àngel a una jove verge, paraula que és anunci i promesa de salvació, de vida que transcendeix la mort. Aquesta paraula, que imprimeix i fecunda […]
Els fets de la Setmana Tràgica (juliol de 1909) van motivar la redacció de tres dels articles més rellevants de tota la literatura periodística catalana del segle XX. «¡Ah!, Barcelona…» constitueix una lúcida anàlisi de les causes dels esdeveniments. «La […]
A «Dimecres de Cendra», el poeta adreça a una noia anònima un missatge antiascètic i anticlerical: «No et facis posar cendra […] que no té res que veure — la mort, la cendra, amb tu.» Enfront de la negació de […]
Al llarg de més de tres dècades, l’obra de Lluís Duch (Barcelona, 1936) s’ha anat consolidant en l’àmbit dels estudis d’història de la cultura europea amb una veu veritablement singular. Els seus estudis sobre el mite són ja un referent […]
¿Quina mena d’espiritualitat és la pròpia del nostre temps? Raimon Panikkar considera que ha de ser una espiritualitat integral, és a dir, que ha d’implicar l’home en la seva totalitat, sense deixar de banda cap aspecte de la realitat. Panikkar […]
Brillantor intel·lectual, profunditat espiritual, riquesa discursiva, calidesa humana, llibertat interior, són alguns dels trets que permeten descriure, per simple aproximació, un carisma impossible d’explicar amb paraules: el del teòleg i biblista Josep Rius-Camps. Erudit apassionat, destaca per l’originalitat i la […]
Versió d’Ignasi Moreta. Il·lustracions d’Àfrica Fanlo. Una vegada hi havia un gentil, és a dir, un home que no practicava cap religió. Era molt savi, però no tenia cap coneixement de Déu ni creia que hi hagués res després de […]
«M’han demanat en nombroses ocasions elaborar una síntesi del meu pensament, és a dir, publicar un text que pogués titular-se La meva obra. M’he adonat que, en efecte, la feina ja l’havia fet, atès que aquests últims anys he preparat […]
Joan-Carles Mèlich és una de les veus més singulars del pensament català d’avui per l’originalitat i el rigor de les seves anàlisis i per la forma en què les transmet. Mèlich és un filòsof, però també un escriptor: la mateixa […]
L’obra de Lluís Duch és molt extensa i abasta àmbits temàtics i disciplinaris molt diferents: la religió, la política, l’ètica, la pedagogia, la família, la ciutat, la vida quotidiana, la comunicació, les transmissions, la salut, el mite, el símbol, el […]
Aquest llibre aplega trenta-quatre articles d’enciclopèdia redactats per Lluís Duch per a la Gran enciclopèdia catalana, per a Conceptos clave de la antropología cultural, d’Ángel Aguirre, i per a Conceptos fundamentales del cristianismo, de Casiano Floristán i Juan José Tamayo. […]
Arabista, historiadora i islamòloga, Dolors Bramon ha tingut una trajectòria acadèmica i vital d’una singular intensitat. No s’ha tancat mai a la torre de vori universitària, sinó que sempre ha volgut trepitjar el carrer: ha explicat l’islam a la universitat […]
La gran temptació de totes les elits religioses és instrumentalitzar la divinitat: atribuir a Déu dèries humanes fent-les passar per divines. Així, Déu es converteix en una font de legitimació. ¿Fins a quin punt, però, és lícit parlar de Déu, atribuir-li textos, […]
