Barcelona, 1993
Activista i analista de dades

Un lloc per fer silenci

La meva habitació.

Un moment sagrat

Sagrat és una paraula forta. Quan estàs llegint un llibre i te’n recorda un altre, o et dona alguna idea i comences a treure llibres vells de la prestatgeria i llibretes per apuntar coses. M’agrada aquest caos.

La paraula que m’agrada més

Indignar-se.

Què m’indigna

Moltes coses. Massa.
La indiferència.

Què em motiva

Moltes coses. La col·lectivitat,
per exemple.

Una lectura que m’ajuda  

Qualsevol text d’Angela Davis o d’Asma Lamrabet.

Una música 

«La belleza», cantada per Rozalén.

Una olor agradable

El cafè. I, si és en una cafeteria de barri, barrejat amb olor de pa acabat de fer i una mica d’escàndol, millor.

Un lema que m’inspira

«We’re all in this together», de High School Musical. Poca broma, ens n’oblidem molt ràpid.
Potser ens aniria bé socialment fer una performance col·lectiva, com els artistes de Disney.

Déu?

Sí, és la calma.

Una imatge 

L’apòstol Mateu i l’àngel, de Guido Reni. No en sé gaire, d’art, però trobo molt maca la forma com
s’aguanta el quadern i Mateu hi escriu sense mirar-lo directament.

Un do/habilitat que posseeixo

Fer broma de tot. No sé si és un do. A vegades se’m descontrola, però no em desagrada.

Un mestre

La mare.

La mort és…

El que toca.

El meu desig profund

Que no ens perdem en l’individualisme.