Anna Ramis Assens
La pedagogia de la interioritat es va obrint camí a força escoles. Cada escola adapta a la seva realitat els programes, materials, formacions, a fi de donar resposta a l’educació integral de les persones que són els alumnes.
Treballar la dimensió interior de la persona en el context educatiu es justifica per si mateix, senzillament perquè és una de les dimensions humanes que és bo ajudar a desenvolupar; no cal justificar-la com un “antídot” contra la immediatesa o contra les addiccions a les xarxes, per exemple. El treball sobre la dimensió interior tampoc no s’ha de contraposar a l’educació física, ni a la intel·lectual.
No tindria sentit aïllar aquesta formació de la vida quotidiana d’escola, deixant-la al marge de les vivències compartides pels infants i els docents, ni de la vida de la comunitat educativa sencera, obviant-la en les relacions entre docents i famílies.
L’escola Nostra Senyora de Lurdes de Barcelona és, segurament, la degana en treball de la interioritat amb els infants, i ja té molta història i reflexió feta sobre l’aportació del silenci a la vida dels alumnes, com també una bona experiència d’oferta a la comunitat educativa extensa.
Aquesta escola i d’altres que han anat incorporant el treball de la interioritat de maneres ben diverses han obert una porta important al desenvolupament de les persones en totes les seves dimensions, independentment que siguin escoles o persones creients d’una religió determinada.
De fet, entre les escoles que ofereixen un treball de la interioritat n’hi ha que són escoles religioses que han obert el focus de la formació espiritual a partir d’una confessió concreta, i també n’hi ha de públiques que hi han anat accedint a través de l’educació emocional, per exemple.
Com en tot, per poder treballar quelcom amb els infants, nens o joves, cal haver-se preparat, i aquesta preparació, sovint, va més enllà o més ençà de la vida professional. D’altra banda, en les escoles que no han fet només experiències anecdòtiques apareix un interès creixent dels pares i les mares per poder fer pràctiques de meditació, o d’altres pràctiques que els han semblat adients per als seus fills i que volen incorporar també a les seves vides.
