Alba Sanfeliu (Aura Ioga).
La paraula ioga significa ‘unió’: amb un mateix, entre el cos i la ment, i amb el tot. Per això, utilitzant el ioga integral, estructuro la pràctica considerant el cos i el treball físic, el pensament i el cor o els aspectes emocionals. Els principis del ioga són els mateixos tant per als adults com per als infants i adolescents, però a l’hora de portar a terme la pràctica amb aquest darrer col·lectiu cal adaptar-la a les edats, les necessitats, el perfil i el desenvolupament de cadascú, tot fent-la atraient perquè puguin entrar en el que significa el ioga i en el que els pot oferir a nivell físic, mental o espiritual.
El ioga com a eina per conèixer el nostre cos
La pràctica permet el treball amb el cos físic mitjançant les asanes, que potencien la integració del cos, del cor i de la ment. Els infants les viuen com un exercici físic i no tant com un mitjà per prendre consciència. Malgrat que no hi hagi una consciència explícita, els beneficis són implícits. La pràctica d’asanes es converteix en alguna cosa més dinàmica, afavoreix l’escolta del cos, la creativitat i la imaginació. Els practicants les fan ràpidament, i són capaços de modificar-les. No els importa tant mantenir-les, com saber quina serà la següent. Poques vegades les fan mecànicament o amb la ment absent; senten que cada una ha de ser alguna cosa nova. Les asanes estàtiques duren poc, es converteixen en moviment i expressen el que ells necessiten de forma natural. Fent les asanes el cos pot estirar-se, comprimir-se, mobilitzar-se, enfortir-se, relaxar-se, afirmar-se i, al cap i a la fi, expressar-se; i si ells són capaços de prendre’n consciència i d’interioritzar-ho pot afavorir el seu desenvolupament integral.
Els infants i els adolescents tenen la necessitat d’expressar-se i cal deixar-los l’espai per fer-ho.
El treball amb la respiració
Aquest treball ha de ser palpable, visible, audible perquè pugui esdevenir significatiu; per això emprem diferents suports: pedres o vaixells de paper que podem posar-nos damunt la panxa per afavorir la respiració abdominal i la calma; paperines de paper que poden sortir disparades cap al cel per buidar i alliberar; canyetes que podem bufar fent dibuixos al palmell per sentir el tacte de l’aire i l’escalfor… Aquestes tècniques ens poden ajudar a dur a terme diferents tipus de respiracions energitzadores, relaxants o equilibradores.
