¿Com es relacionen el silenci i la interioritat? A Dialogal 87 ens preguntem quin lloc ocupa el silenci en la societat d’avui, i intentem descobrir de quines fonts i tradicions de saviesa bevem per a les pràctiques de silenci actuals. Per arrencar, Clara Fons Duocastella, a l’«Editorial», reflexiona sobre dos tipus de silenci amb què convivim totes les persones: el no volgut i el desitjat. I, a «La mirada», Jesús G. Pastor fa un homenatge a l’eloqüència del silenci.

A «Trajectes», Gemma Ventura entrevista Pablo d’Ors, que ens convida a abandonar l’afany d’estar actius i de ser productius, com un antídot per accedir al silenci. Paral·lelament, Marta Millà i Jordi Corominas conversen sobre les vivències del silenci en la societat d’avui, en un diàleg moderat pel periodista Jordi Pascual Mollá. També a «L’entrevista» Eulàlia Tort ens porta a conèixer una de les més grans expertes en silenci de casa nostra, Teresa Guardans, que s’hi acosta des de l’estudi de les tradicions de saviesa. 

A l’«A fons», José Naranjo posa en diàleg les nocions de silenci, religió i espiritualitat, i assenyala la joventut com el camp de cultiu d’una mística entesa com a servei. Per la seva banda, Eugeni Garcia Rierola, a «Recerca», parla del paper transformador del silenci en les noves generacions, el qual esdevé un actiu per al compromís social. I a «El personatge», Núria Pujolàs ens parla en present de la pràctica del silenci a través de la figura de Glòria Puig Kowerdowicz.

Josep Otón dedica la secció «Finestra d’art» a l’obra L’ànima de l’aigua de Jaume Plensa, amb la qual l’artista que ens convida a participar d’un silenci poètic. En contrast, Anna Punsoda deixa constància del silenci femení que ha travessat la història de la humanitat i reflexiona sobre les bases per retornar la veu a les dones, a «Va de llibres». En aquesta mateixa direcció, a «Pols elevada», Raül Garrigasait dona veu a l’abadessa Isabel de Villena, que al segle XV va donar visibilitat literària al punt de vista col·lectiu de les dones.

Sabedors que la noció actual de silenci beu indefectiblement de les tradicions de saviesa, Mardía Herrero desenvolupa el món simbòlic que envolta el silenci i la paraula en l’àmbit de l’islam, a «Clau de volta»; mentre que Ignasi Moreta també reflexiona sobre les connotacions de la paraula revelada a «M’enamora el vell», en aquest cas a partir de la figura de la revelació cristiana. També Xavier Melloni s’apropa al sagrat a «Obertures», on reflexiona sobre la necessària profunditat del silenci; i a «Revelades», Assumpta Massip parla de les veus que s’apaguen al final de la vida, en una entrevista de Cristina Monteys. Al «Qüestionari», coneixem Laia Muns Serra, que, com és habitual, arrenca responent la pregunta sobre els llocs on fer silenci.

I com que la paraula no esgota l’eloqüència del silenci, ens obrim a diverses altres disciplines: a «El pont de Mostar», David Casals pren l’arquitectura com a símbol que uneix i posa en diàleg les civilitzacions i les cultures; Josep Barcons, a «Fer pedagogia», pren l’art dels retaules barrocs com a eina d’indagació de l’ànima humana a través de l’eloqüència de les imatges; Maria Callís, a «Va de llibres», pren les figures retòriques i la poesia com una via per la qual les paraules acaben suscitant l’indicible, i Jordi Urpí, a l’«A tempo», pren la música new-age per posar unes notes de fons a la recerca del silenci interior que va néixer a la dècada del 1960 i que encara té ressons avui.

Tot això i molt més al Dialogal de primavera.