Tardor 2022
El viatge és un periple físic, exterior, però també (i sobretot) una experiència interior, i en el món hiperconnectat d’avui ha esdevingut una possibilitat a l’abast de gairebé tothom. ¿Què ens mou a desplaçar-nos i des de quina predisposició ho fem? Hi reflexiona Clara Fons Duocastella, a l’editorial. I a La mirada, Jesús G. Pastor reflecteix el caràcter plural i paradoxal del viatge. Perquè ¿quines són les recerques que mouen aquell que es posa en camí?
Al Diàleg, Míriam Cano se cita amb Halil Bárcena i Rubèn Jordan per parlar de les implicacions interiors i exteriors de l’acte de caminar; mentre que a Trajectes Gemma Ventura segueix les petjades de la Victoria i la seva filla després de sortir d’Ucraïna el febrer passat. Per la seva banda, a L’entrevista Joan Brulles situa l’essencial del viatge en la trobada amb l’alteritat; un front a front amb l’altre que també reprèn Joan Burdeus a la Filmoteca. I a l’A fons, Adrià Pujol descriu el caràcter mític que pot adoptar qualsevol viatge a través del relat que se’n fa.
El pelegrinatge té un lloc central en aquest número. S’hi endinsa Xavier Melloni, a Obertures, on ens situa a tots com a pelegrins en la nostra pròpia vida. La investigadora Sílvia Aulet dona algunes claus per avançar cap a un turisme religiós més conscient, a Recerca. I a l’Espai Fragmenta coneixem de prop l’experiència de l’escriptora Mardía Herrero (Peregrina, Fragmenta, 2020), a qui el camí de Sant Jaume va transformar, com tants pelegrins al llarg de la història.
A més, el viatge també es llegeix com a migració, a través de la mirada d’Oriol Amorós, que és El personatge del #81; des de l’òptica de l’orientalisme, a Finestra d’art, amb un text de Patricia Almarcegui, o des de la filosofia, els clàssics i els textos sagrats, tal com ho fa Jordi Pigem a ¿Un món amb ànima?.
El diàleg intercultural és un altre dels grans temes que travessen el número de tardor. A Va de llibres, Dídac Lagarriga proposa tres lectures que analitzen l’encaix de la interreligiositat en les biografies de tres autors. També tenim l’oportunitat d’escoltar de prop Amina Wadud, una de les primeres dones a fer una lectura inclusiva de l’Alcorà. I a l’A tempo recuperem el klezmer, la música de la diàspora, pròpia de la comunitat jueva del centre i l’est europeus. Amb Mina Farhani, a la secció Cuina, ens endinsem en els significats i el costumisme de la gastronomia persa.
I finalment, Petit Dialogal es fa ressò del viatge que sovint protagonitzen els més joves del planeta: la migració dels menors no acompanyats, en un article escrit per Mohamed El Hichou. I la secció arriba, un cop més, carregada de recomanacions per acompanyar el creixement dels més petits.
Tot això i molt més al Dialogal de tardor.
