01 Portada. Joel Carillet. Quneitra, Síria
03 Editorial. Clara Fons i Duocastella. Felicitat obligatòria
04 La mirada de Jesús G. Pastor. Koh Yao Noi (Tailàndia)
08 Altaveu. La resiliència. Una lliçó d’humanitat. Laia de Ahumada
12 Batec. Gemma Celigueta. De qui és el copyright de tot plegat?
14 Diàleg. La resurrecció. David Jou i Angela Volpini
20 Naturalment. Una nova mirada a la natura. De la natura al paisatge. Miquel Macias i Arau
22 En primera persona. Clara Fons i Duocastella. Joan Castells Xifré. Vaig néixer vestit
26 Recerca. Rosa Martínez-Cuadros. La islamofòbia als mitjans de comunicació
28 A fons. Comerç d’armes: una realitat inquietant. Jordi Armadans
34 El personatge del #67. Joan-Andreu Rocha Scarpetta. Young Yun Kim
36 Finestra d’art. Mercè López. Una il·lustració per a cada lector
38 En blanc. Laia Monserrat. On és el mar?
40 Clau de volta . Una conversa pendent. Arantza Diez
43 Qüestionari. Natxo Tarrés
44 Va de llibres. Lidia Guillén Bonilla. Pensar i viure el misteri
46 A tempo. Jordi Urpí. La festa dels desitjos
48 A peu de carrer. Dani Gómez-Olivé. No tinguem por d’acollir l’alteritat
51 Filmoteca. Jordi Aguilera Cartañá. El misterio del Padre Pío
52 Petit Dialogal
52 Pares que estimen els seus fills. Joan Garriga
56 A un clic: Aprenem a viure en el present
56 Fet a mà: Roses per Sant Jordi
56 Ressenyes Petit Dialogal
57 Els infants responen: Què vol dir “perdonar”?
57 Parlar x parlar: Despullar un sant per vestir-ne un altre
58 Sortim. David Casals. L’horror sota els peus
FELICITAT OBLIGATÒRIA
“Si la regues massa sovint, s’ofegarà; si no li dones prou aigua, s’assecarà. I que tingui llum, però a estones, que, si no, no et florirà. La seva felicitat i la teva només depenen de tu”, em va dir la noia de la floristeria, quan jo ja sortia per la porta abraçant la planta de nova adquisició.
No vaig poder evitar pensar que ens estem passant de rosca amb la moda dels llibres d’autoajuda, la cultura del pensament positiu i la sobrevaloració (acompanyada, paradoxalment, de la frivolització) de la felicitat. Només faltava que aquella noia desconeguda em digués que havia de sortir de la meva zona de confort.
En aquesta tendència hiperresponsable de creixement personal i d’imposició d’una felicitat permanent, hi trobo a faltar, cada vegada més, la necessitat de tenir en compte i de posar en valor el pas del temps. La immediatesa, sempre, no és bona, possible ni desitjable. Que no necessita temps, la pera, per madurar? El riu per arribar al mar o el blat per germinar? Igualment, ens cal a nosaltres un temps de tristesa, de dolor, d’indignació i, fins i tot, de desconsol. Ens cal temps per fer un bon amic, per pair un error, per acollir una malaltia.
Un temps que, és clar, és relatiu. Perquè encara que a Occident comptem amb hores, minuts i segons, el temps només existeix a la ment de cadascú i es modifica depenent de la perspectiva. Varia en funció del nostre estat anímic, de la tradició a la qual pertanyem i del vincle afectiu i d’atracció que tenim amb qui compartim aquest temps.
La planta que vaig comprar necessita aigua i sol per créixer. I també li convé temps. Aigua, sol i temps –el mateix que necessitem tu i jo– en la mesura justa per poder florir.
Gemma Celigueta. Doctora en Antropologia Social i Etnologia
Rosa Martínez-Cuadros. Doctoranda en Sociologia de la Religió (ISOR-UAB)
Jordi Armadans. Politòleg, periodista i director de FundiPau
Mercè López. Pintora i il·lustradora
Lidia Guillén Bonilla. Humanista, música i poeta
Dani Gómez-Olivé. Membre de Camí Endins @somanhel
Joan Garriga. Psicòleg humanista, terapeuta Gestalt i escriptor
