Revista #59

Primavera 2017

Revista
7,00 
Subscripció paper anual
20,66 

Hi ha silencis que parlen. I sovint és en aquesta mena de silencis on ens podem trobar a nosaltres mateixos. On ens reconeixem tu i jo, i on percebem l’altre. El número 59 de Dialogal està confegit d’un enfilall de silencis. Entre les seves pàgines trobareu silencis que s’expliquen, silencis que són còmplices, silencis que ploren. I silencis que són crits. A la secció que enceta la revista, l’Obertura, sentireu el silenci del mar, que ens parla de la insignificança de l’ésser humà i ens ressitua en l’univers, lluny dels deliris de grandesa; a Recerca, el silenci que amaga els crims genocides des de fa dècades; a Trànsits, Nadia Murad Basee ens parla del silenci fruit de la crueltat, la por i la incomprensió que envolta la vida de les dones víctimes de l’esclavatge sexual; i Rosa M. Capdevila ens explica, a la secció A Fons, els silencis que dibuixen els murs i els buits arquitectònics destinats als espais de reflexió; a En clau de gènere, Montse Castellà posa l’accent en el silenci estèril que envolta els textos i les litúrgies religioses quan en són excloses les dones i, finalment, a la secció Finestra d’art, Oriol Texidor ens fa respirar el silenci fecund que precedeix les creacions artístiques que cerquen la veritat més enllà de les formes visibles… Escoltem-los. Segur que fent-ho trobarem encara molts més silencis en aquest Dialogal.