Text: Arantza Diez
Arreu de l’estat s’estan començant a col·locar petites llambordes daurades, com les que hi ha en moltes ciutats europees, que recorden les víctimes de l’Holocaust als municipis on vivien. Aquí n’hi ha a Castellar del Vallès, a Igualada, a Navàs, a Olesa de Montserrat, a Sabadell i a Granollers.
Aquesta iniciativa se suma a una exitosa exposició que s’ha fet a Madrid, i que s’ha hagut de prorrogar en dues ocasions, per l’èxit que ha tingut. Són dos elements que posen de manifest la importància de la memòria històrica, tot i que han passat molts anys des del 1945, quan l’opinió pública de tot el món va tenir consciència dels crims que havien comès el règim nazi i els seus aliats, quan van assassinar onze milions de persones. La majoria de les víctimes eren jueus, però també hi havia gitanos, persones amb discapacitat, homosexuals, Testimonis de Jehovà, dissidents polítics, presoners de guerra soviètics i republicans espanyols.
Màlaga s’ha consagrat com a capital museística. Comprèn una delegació del Pompidou de París, un centre d’art contemporani, la col·lecció de la baronessa Thyssen, un Museu Picasso (és la ciutat on va néixer) i una secció del Museu Estatal Rus.
Aquest darrer va obrir el 2015, i té una secció de tallers per als més menuts. La seva col·lecció inclou unes 200 obres, que es van renovant periòdicament, i engloba sis segles d’art rus.
La visita comença per l’art religiós, amb una sala dedicada a les icones, que durant segles foren la principal expressió artística de Rússia; des de la caiguda del comunisme, han agafat embranzida.
Les icones representen Jesucrist, els sants i les escenes bíbliques, i singularitzen les esglésies orientals: són una al·legoria, una finestra del regne de Déu a la terra. Són venerades, a diferència del catolicisme, que adora les imatges,
i el protestantisme, que les rebutja.
Per a més informació: www.coleccionmuseoruso.es
