Ignasi Moreta. Editor de Fragmenta i professor a la UAB.
El papa Francesc ha canviat l’estil. No ha canviat la lletra: ni la doctrina ni el dret canònic ni els procediments han experimentat canvis gaire significatius. Però ha canviat l’estil. El to. Les formes. Els papes acostumen a ser greus i a utilitzar paraules molt grosses: el papa Francesc ha volgut predicar la misericòrdia més que la condemna, i per fer-ho ha emprat el sentit de l’humor. Entre la gravetat i la gràcia, Francesc ha optat per la gràcia.
En un món en què retornen perillosos autoritarismes, Francesc ha acabat sent l’únic líder mundial que avantposa la lluita evangèlica pels exclosos i les víctimes per sobre de l’afirmació orgullosa i descarnada del poder dels de sempre. És difícil, tanmateix, explicar-se el contrast entre l’estil de Francesc i el manteniment de la vella doctrina i les velles pràctiques administratives de la Santa Seu: ¿demagògia?, ¿impotència?, ¿possibilisme?, ¿principi de realitat? La sensació és que ha fet el que ha pogut per canviar la música sense trobar-se amb un cisma per la dreta que hauria tingut conseqüències imprevisibles.
Tot va començar amb un gest revolucionari del seu predecessor, Benet XVI. Feia molts segles que no vèiem la dimissió d’un papa. El pas d’un papa a l’altre el van explicar Arturo San Agustin amb prosa àgil a De Benedicto a Francisco. Una crónica vaticana (Fragmenta, 2013) i Diego Sola amb tremp historiogràfic a Història dels papes (Fragmenta, 2022). Ben aviat va venir Laudato si’, l’agosarada encíclica en què Francesc alertava contra els excessos tecnocràtics i enllaçava amb l’ecologisme avant la lettre del sant de qui havia pres el patronímic. Jordi Pigem ho va glossar hàbilment a Ángeles o robots. La interioridad humana en la sociedad hipertecnológica (Fragmenta, 2018), un llibre que conté, in nuce, molts dels elements devenvolupats posteriorment a la trilogia integrada per Pandèmia i postveritat (Fragmenta, 2021), Tècnica i totalitarisme (Fragmenta, 2022) i Consciència o col•lapse (Fragmenta, 2024). El pontificat de Francesc ha posat l’accent en la compassió i la justícia amb els oprimits fidel a la intuïció de Horkheimer: «l’esperança que la injustícia que travessa aquest món no sigui l’últim, que no tingui l’última paraula», «l’anhel que el botxí no triomfi sobre la víctima innocent».
Tocarà al successor de Francesc materialitzar algunes de les seves grans intuïcions.