Xavier Melloni

Cada instant neix de si mateix des d’un Fons que desconeixem i que es fa present en allò que en aquell moment vivim. La Paraula Sagrada neix d’aquest mateix Fons, alhora que l’interpreta i ens hi relliga.

La vida és una successió d’instants en què és impossible la repetició perquè res no pot tornar a ser el que ha sigut. Avancem cap endavant i cada instant n’obre un altre en allò que ha engendrat el precedent.

Els textos que es llegeixen en les festivitats periòdiques de cada tradició semblen els mateixos, però no ho són, perquè cada Nadal, cada Pasqua, cada Ramadà, cada Yom Kippur, cada Diwali, cada Vesak, etc., els rebem d’una manera inèdita, encara que tinguin l’aparença de ser sempre iguals.

La lectura insistent, assídua i recurrent dels mateixos passatges pot semblar monòtona, i ho és per la ment, però no pel cor dels fidels que els reben, perquè són portadors d’un batec ancestral i transcendent que fa que es regenerin cada cop que es proclamen.

En el seu caràcter cíclic i repetitiu rau la seva capacitat regeneradora, tal com el cicle de les estacions fa créixer els arbres. Cada any apareix un nou anell al tronc i neixen noves branques, més altes, més extenses.

¿D’on prové la seva força transformadora? Del vincle que s’estableix entre la Font d’on brollen i la receptivitat dels que els escolten, que s’estén i creix amb el temps. D’aquest nexe neix la seva capacitat creadora.

El poder dels textos sagrats no rau en la novetat, sinó en la profunditat, i per això cal la repetició, la qual en possibilita l’assimilació.

La nostra cultura abomina de la repetició, alhora que n’és addicta. En els textos sagrats, la novetat es transforma en interiorització fins que neix en nosaltres el que diu el text.

Les llavors de les Paraules Sagrades germinen en nosaltres i ens fan creadors de noves paraules. És més, la pròpia vida esdevé Paraula, nodrida per les lentes destil·lacions que continuen generant noves significacions.