El nexe entre creients i agnòstics, com diu Francesc Torralba, és una capacitat per preguntar molt més potent que per respondre. ¿Existeix un tomb conservador en l’ecosistema catòlic del país? ¿Amb quina intensitat s’expressa el retrocés lingüístic en espais espirituals? Si existeixen tal tomb i tal retrocés, ¿quin paper hi juguen les xarxes socials? Preparant aquest reportatge, descobrir quina de les preguntes que he anat repetint aquestes setmanes era capciosa i quina era procedent, el misteri, és el que ha vertebrat un text que vol mostrar, de manera heterogènia, com, des d’on i amb quins tarannàs es transmet la fe a les generacions de catalans que pugen. També parlar dels reptes que, en un context d’emergència nacional, necessàriament se’n deriven. 

De l’Ave Maria a la psicoanàlisi de grup

L’any 2013, la Generalitat de Catalunya va guardonar la Comunitat Filipense de l’Escola Nostra Senyora de Lurdes amb el III Memorial Cassià Just. El reconeixement arribava quan, després de dues dècades, el centre havia sistematitzat la seva senya d’identitat: la interiorització matinal transversal a tots els cursos, de primer d’infantil a sisè de primària. «La interiorització», m’explica Mireia Trias, directora de l’Escola Lurdes, «es basa en tècniques de relaxació, de respiració, de visualització, per a les quals habilitem un espai d’un quart d’hora perquè els infants puguin connectar amb el més profund d’ells mateixos. Al món educatiu, quan se’ns vol ubicar de manera ràpida, sovint parlen de diferencianosaltres com l’escola que fa meditació». ¿Hi ha pregària, durant la interiorització? «No n’hi ha. Els infants amb un rerefons més practicant sí que poden trobar-hi la connexió amb Déu, però la doctrina cristiana no s’expressa obertament durant aquests quinze minuts.»