Laia de Ahumada. Filòloga i escriptora

La vida que ha anat creixent en l’amagatall de l’úter surt a la llum el dia del naixement. És un misteri del qual ben poc sabem, malgrat creure’ns que ho sabem tot.  

Montserrat Catalán té 70 anys, és mare i àvia, ginecòloga de professió i cofundadora de “Migjorn. Casa de Naixements”. Aquest any en farà vint que Migjorn acompanya dones durant l’embaràs, el part natural i el postpart. 

Amb motiu dels deu anys de Migjorn, vam publicar un llibre on es recollia l’experiència del part de 199 dones. Ara anem pels vint anys i vam pensar celebrar-ho buscant l’expressió del part dins de l’art, però ens hem trobat que no existeix, almenys en les obres principals. ¿Com pot ser que un fet tan essencial no estigui reflectit en l’art, si les dones som la font de vida, d’aquesta sang de vida que no és la sang de mort de la guerra i la violència? El part és estrictament femení, i això no vol dir que totes les dones hagin de parir, però sí que totes les persones hem nascut del part d’una dona que ha posat el cos a disposició, no només de la seva criatura, sinó de la humanitat per a la seva conservació. I creiem que això s’ha de reconèixer.  

Per això vam pensar que, si no hi ha obres d’art que mostrin el part, les crearem, i des del 2019 estem treballant-hi per poder fer-ne una exposició. 

¿Quina és la teva experiència acompanyant la vida a néixer? 

L’energia vital amb la qual neix cada criatura és una de les coses més importants que al llarg dels anys he anat observant i, en canvi, això no es considera tan important com saber quant mesura o pesa una criatura en néixer, cosa que a mi em diu molt poc d’ella i de la persona que es desenvoluparà a través d’ella. Sabem molt menys del que ens pensem… 

Doncs sembla que ho sapiguem tot… 

L’obstetrícia i la medicina en general s’han desenvolupat molt en l’àmbit de la química mecànica, però han dedicat pocs esforços a comprendre i aprofundir la fisiologia. Encara avui no sabem —i jo em moriré sense saber-ho— per què hi ha algunes dones que tenen uns cossos físicament molt preparats, amb molt bona musculatura, però que, quan han de parir, tenen un múscul, el que ha d’obrir l’úter, que no funciona i necessiten una cesària. ¿Per què en un cos musculat és aquest l’únic múscul que es resisteix a funcionar? No tenim respostes, i reconèixer que no en tenim és important, és un camí.