En un monestir, el vigor espiritual havia decaigut en una capa espessa de mediocritat. No sabent com sortir-se’n, l’abat va anar a visitar un savi amb fama de sant, el qual, després de sentir-lo i reflexionar, li va dir: «La causa, germà, és molt clara. Al vostre monestir viviu en la més gran ignorància: resulta que entre vosaltres viu el Messies camuflat, disfressat, i cap de vosaltres se n’ha adonat.» El bon abat no aconseguia imaginar-se qui d’entre els seus germans podria ser el Messies disfressat. Tanmateix, en arribar al monestir, va comunicar als monjos el que el sant li havia dit, i tots es van posar a pensar qui d’ells podia ser el Messies. Van començar a tractar millor els seus germans, a tots, no fos cas que poguessin ofendre el Messies. I van començar a veure que tenien més virtuts que no sospitaven. A poc a poc, el monestir es va anar transformant perquè cadascú tractava el seu germà com si fos Déu mateix (relat anònim).