Anna Punsoda. Escriptora i editora de dialogal.cat
Fa vuitanta anys que una filòsofa francesa, jueva i roja desembarcava a Londres després d’haver aconseguit refugiar-se amb la família als Estats Units. Simone Weil hauria pogut quedar-se a Nova York rellegint Homer i teoritzant sobre la violència, però va voler tornar a Europa per lluitar contra els nazis i intervenir en la reconstrucció del seu país. De Gaulle va destinar-la al Comissariat de l’Interior, on havia de redactar les bases per a una nova Constitució francesa. Veient que ningú se la prenia seriosament, i que les forces físiques li fallaven, va aprofitar l’encàrrec per escriure L’arrelament. Aquest text redactat febrosament l’any 1943 té una idea de fons molt potent: cal que deixem d’omplir-nos la boca amb els drets humans i insistim en els deures que els homes tenim cap als homes.
¿Per què és rellevant, el gir de Simone Weil? Perquè la noció de dret sempre es troba condicionada per factors que no podem controlar. Un nen ucraïnès o palestí té dret a viure sense violència, però aquest dret no val res si no hi ha una estructura política i militar que el faci respectar. En canvi, un soldat rus o israelià té l’obligació de no sotmetre un nen ucraïnès o palestí a una vida de violència. I aquesta obligació sí que pot canviar la realitat. Posant el focus en l’obligació, Weil posa el focus en la relació de persona a persona. Ni en les estructures socials, ni en els costums, ni en la jurisprudència, ni en les relacions de força. En el tu a tu. Weil encara fa un tomb més, en el seu raonament: l’obligació vers l’altre no té un fonament lògic, no reposa sobre cap convenció, no hi ha res en aquest món que et dispensi de donar menjar a algú que necessita menjar si ho pots fer. Partint d’aquest axioma, sostingut en l’etern, la pensadora desplega uns principis per forjar un poble de vides dignes. Uns principis que cap persona amb influència no s’ha escoltat mai, motiu pel qual ens trobem com ens trobem: en un món de persones benintencionades però superades perquè no han fet el gir weilià —això és, comprendre que perquè els drets es respectin cal, en primer lloc, que tothom compleixi els seus deures.
Continua llegint l’article, en paper o digitalment,
fent la teva subscripció aquí
