Col·lecció
L’assaig és la gran aposta de Fragmenta. Contra la sistema`ticitat pròpia del tractat, l’assaig ens ofereix una mirada més lliure, literàriament més exigent i amb un jo més compromès amb el propi text.
L’assaig és sempre una temptativa, una exploració del terreny, una recerca inacabada. En l’assaig hi ha més preguntes que respostes.
Prioritzem l’assaig humanístic en sentit ampli, però amb especial incidència en els àmbits propis de la filosofia i la religió —aquesta última, des d’una perspectiva antropològica i humanística, rigorosament aconfessional.
La lliçó d’Auschwitz és el repte de pensar l’ètica i la pedagogia a partir de l’experiència del mal. Ningú no coneix el Paradís, i si algú hi ha sigut, no ha tornat per explicar-ho. En canvi, hi ha algú que […]
No consentiràs pensaments impurs és la camisa de força perfecta. Segons la filòsofa Sira Abenoza, aquesta ordre de vigilància interior ens planteja un mandat impossible perquè pensar vol dir pensar lliurement, equivocadament, impurament. En un assaig profund, intel·ligent i amè, […]
De camí a Damasc, Saule sent la veu de Jesús i cau del cavall. És així com aquell que havia estat un furibund perseguidor de cristians va convertir-se en el gran predicador del cristianisme. Des d’aleshores, «caure del cavall» és […]
La inspiració se sol entendre com la presència d’un influx extraordinari en la creació artística, com un element misteriós directament vinculat al caràcter perdurable de l’obra tocada per aquest alè transcendent. A més, la capacitat de la música d’endinsar-se en […]
Resseguint la història de l’absolutisme lingüístic, representat pels estats espanyol i francès, Joan-Lluís Lluís rellegeix el cèlebre mite de la torre de Babel: ¿d’on ens ve, als humans, la tendència a jerarquitzar les llengües? ¿Què amaga la superioritat que algunes s’atorguen? […]
Valent-se d’un intercanvi epistolar ficcionat, Francesc Torralba ofereix una mirada molt personal al text de les benaurances, a través de les quals desplega els grans principis de la proposta cristiana. En el llibre compareixen dues veus: una de creient i […]
Avui el món corre acceleradament no se sap cap a on, mentre la propaganda i les dades fora de context enterboleixen la nostra visió dels fets. ¿No és com si el món estigués sota un encanteri? ¿Cap a on hem de […]
Fem servir societat materialista i societat consumista com a sinònims, però per a la poeta i investigadora Maria Sevilla Paris són exactament el contrari: el capitalisme és un gran deliri de desmaterialització. Vivim immersos en un sistema que ens desvincula de […]
L’1 % més ric del món acumula el 63 % de la riquesa mundial produïda des del 2020. És per dades com aquesta que David Fernàndez Ramos considera que vivim en una època de robatori estructural i que el manament […]
El novembre de 1885, quan la resta de Canigó ja era a la impremta, Jacint Verdaguer continuava donant voltes a la redacció del «Cant de Gentil». D’aquesta poesia, veritable cim literari de l’obra, ja n’havia desestimat quatre redaccions. S’han conservat, amb […]
Ometre la veritat pot ser una manera de mentir. Partint d’aquesta premissa, i ajudant-se de la seva experiència com a advocada en violències masclistes, Carla Vall ens ofereix una mirada nova al manament No mentiràs. La jurista ho té clar: […]
L’adulteri pot ser el que ha sigut sempre segons el diccionari normatiu, és a dir, la «violació de la fidelitat conjugal». Ara bé, per la poeta Blanca Llum Vidal, també pot ser altres coses: un indici d’un problema que batega al […]
Déu anuncia a Moisès que no podrà alliberar els hebreus d’Egipte si no és fent ús de la força. Partint d’aquest comunicat, i assenyalant la incongruència respecte al manament «No mataràs» que Déu també dona al profeta, el filòsof Bernat Dedéu […]
«Honraràs pare i mare» és un dels grans pilars de la nostra cultura. Segons la psicòloga i escriptora Leticia Asenjo, tots tenim el quart manament tan interioritzat que no podem fer un judici acurat del tracte que vam rebre com a […]
De fer comunitat a descansar per ser més eficient a la feina, el sentit de «fer festa» ha canviat en funció de les necessitats socials de cada moment. Ara bé, hi ha un tret que s’ha mantingut al llarg dels segles: […]
La postpandèmia ens ha col·locat en un escenari confús que potser no és més que la normalització d’unes formes (bio)polítiques i discursives que han refinat la barbàrie. Amb voluntat de remeiar l’angoixa que provoquen la vacil·lació i el descrèdit de les […]
«Les coses s’erosionen, els amics es moren, el desig s’acaba.» El filòsof Jordi Graupera parteix d’aquesta experiència del caos i la destrucció primigenis per explicar com la ment humana busca patrons permanents i previsibles. Aquest procés de comprensió i control […]
La gran temptació de totes les elits religioses és instrumentalitzar la divinitat: atribuir a Déu dèries humanes fent-les passar per divines. Així, Déu es converteix en una font de legitimació. ¿Fins a quin punt, però, és lícit parlar de Déu, atribuir-li textos, […]
Arabista, historiadora i islamòloga, Dolors Bramon ha tingut una trajectòria acadèmica i vital d’una singular intensitat. No s’ha tancat mai a la torre de vori universitària, sinó que sempre ha volgut trepitjar el carrer: ha explicat l’islam a la universitat […]
Quan el patriarca Josep arriba a Egipte, entra a servir al palau de Putifar com a esclau domèstic. A poc a poc es guanya el respecte del seu senyor, que li confia l’administració de tots els seus béns, muller inclosa. […]
A dins de l’Evangeli de Marc hi apareixen tres cossos nus: una balladora sensual, un jove que fuig quan capturen Jesús i un endimoniat. Partint d’aquestes escenes, i posant-les en context, el filòsof Víctor Pérez i Flores es pregunta pel […]
En l’episodi del sacrifici d’Isaac (Gènesi, 22), Déu simplement diu «Abraham!» i Abraham respon «Aquí em tens». No sabem res de la veu de Déu, ni si és una veu interior que el patriarca sent al cap o si li […]
Segons explica el segon relat de la Creació, Déu va crear l’home i després va afegir-hi la vegetació, les bèsties i la dona. Aquest Home sol, el fill consentit del Creador, es creu que tot li pertany: els boscos, els […]
L’àmbit religiós és un camp molt viu i molt actiu, i alhora globalment desconegut. Paradoxalment, aquesta desconeixença és àmpliament compartida per les persones religioses i les que no s’hi consideren. En aquest debat abunden tòpics tan corrents com la immutabilitat […]
¿Seria millor un món sense ateus o sense religions? ¿Els ateus no creuen en res? ¿Pot haver-hi una espiritualitat atea? ¿La indiferència és una perspectiva tan raonable com les altres? ¿Tots els déus s’assemblen? ¿El budisme originari és una religió? ¿L’estat-nació pot […]
La tecnologia és com el foc. Si la fem servir com una eina, amb contenció, és ben útil. Sense contenció, però, el seu efecte pot ser devastador. Tota nova tecnologia transforma les relacions humanes i les relacions de poder. Les […]
La propagació del missatge cristià és una de les campanyes de màrqueting més notables de la història de la humanitat. Si la voluntat de Jesús era eminentment comunicativa, i si els apòstols, posant per escrit el seu missatge, n’amplien l’abast […]
Annick de Souzenelle va decidir un dia oblidar totes les interpretacions reductores, banals i moralistes de la Bíblia i rellegir el Llibre sagrat sense sacrificar la intel·ligència a l’altar de la fe, sense tabús ni aclucalls; llavors el va redescobrir, […]
Un pensador no és només una obra —un corpus de textos— que vehicula un conjunt d’idees i intuïcions. És també la recepció d’aquesta obra i d’aquest conjunt d’idees i intuïcions. I és la recepció la que acredita la fortalesa i […]
Estem personalitzant els robots i, a la vegada, estem robotitzant les persones. Sembla una paradoxa. No ho és. Contrastant les clàssiques novel·les distòpiques d’Orwell i Huxley amb les propostes del Fòrum Econòmic Mundial i altres heralds del poder polític i […]
Gran coneixedor del pensament de Nietzsche, Michel Onfray es proposa en aquest llibre buscar les condicions biogràfiques de la producció dels conceptes nietzscheans. Ressegueix a Sils Maria (Suïssa) les passes d’un autor que sempre va defensar que la filosofia es […]
La Terra no és una simple subministradora de matèries primeres per a la humanitat. És el nostre cos extern, el nostre espai vital, la nostra llar. Un dels reptes més grans del segle xxi és aprendre a integrar-nos dins la […]
La ira és la manera més forta i segura de dir no. Sorgeix de la preocupació intensa per alguna cosa, d’una manera concreta d’entendre el món o de la identificació amb algú. És també la passió més vehement: és com […]
La pressió social contra la supèrbia és una manera de destruir els millors àngels de la nostra naturalesa i les poques pensades originals que anem tenint durant la vida. L’antídot de la supèrbia no és tan sols la humilitat; és […]
La luxúria no és el pecat més mal vist, perquè secretament tots el podem comprendre i disculpar, però sí que és el més temut i contra el qual s’ha escrit més literatura. Sobretot perquè posa en perill la família, sobre […]
La nostra època és òrfena de grans relats. Tota comunitat, poble i cultura es reconeixen en les gestes dels personatges que encarnen els valors que els fonamenten. Estem necessitats de referències arquetípiques on puguem veure com cobren vida el sentit […]
Aquest llibre aplega trenta-quatre articles d’enciclopèdia redactats per Lluís Duch per a la Gran enciclopèdia catalana, per a Conceptos clave de la antropología cultural, d’Ángel Aguirre, i per a Conceptos fundamentales del cristianismo, de Casiano Floristán i Juan José Tamayo. […]
El golafre és víctima i culpable. La golafreria ha passat de ser una ofensa a Déu a ser un pecat social. Llevat dels dies assenyalats en què el tiberi i el descontrol són de recepta, i tret dels que tenen […]
El procés creatiu és una barreja de tècnica, enteniment, força de voluntat, do de la imaginació, fantasia, determinació, desig ardent. I per molt bona que sigui l’execució, no hi haurà cap composició que perduri si no està inspirada. La inspiració, […]
Hi ha un moment en què entenem que les preguntes ens acosten més al sentit, a l’apertura del sentit, que no pas les respostes. Que les respostes són útils, sí, que les necessitem per continuar vivint, però que la vida […]
Vivim sovint sota la creença d’una justícia immanent i ni tan sols en som conscients. Fruit d’aquesta creença, que té l’origen en unes relacions contractuals amb Déu, pensem: «Com que Job era bo, no podia passar-li res de terrible» o […]
«¿Què seríem sense la nostra intranquil·litat? Si, efectivament, no tenim més remei que conviure-hi, tant per tant, millor que ens l’estimem una mica. Abans que els tranquil·litzants, prefereixo els intranquils. Pertorbats, pertorbadors, m’agraden les seves giragonses, la seva exigència, la […]
L’avarícia pot ser convertida en el més noble dels sentiments revolucionaris o en el més lleig dels pecats. És un pecat relatiu, que fluctua entre el vici i la virtut (una manera força estranya de ser pecat). L’avarícia implica tant […]
L’enveja és una mala mirada: una mirada rancorosa, plena de verí. És relacional i relativa, necessita els altres per existir. Si estem tacats per l’enveja, allò que tenim o allò que som es mesura a partir del valor de l’altre […]
L’eficiència, la recerca de la productivitat i la necessitat de competir sembla que ens condueixin a la proscripció de la mandra. Tanmateix, sense mandra i sense les altres passions desordenades no és possible viure una vida plenament humana. Potser la […]
El silenci no és tan sols absència de soroll. En el passat, els homes d’Occident assaborien les profunditats i els matisos del silenci. El consideraven la condició per al recolliment, per a l’escolta d’un mateix, per a la meditació, per […]
«¿Què significa viure espiritualment? Simplement, estar viu. En contra del que se sol pensar sobre les persones espirituals —que estan als núvols i viuen fora d’aquest món—, un home o una dona espiritual és precisament aquell o aquella que viu […]
La mort de Déu és el final de l’Absolut, però no el final de la religió. Hi ha una altra manera de viure, una altra manera de fer front a les preguntes fonamentals de la vida, als interrogants sobre el […]
L’obra de Lluís Duch és molt extensa i abasta àmbits temàtics i disciplinaris molt diferents: la religió, la política, l’ètica, la pedagogia, la família, la ciutat, la vida quotidiana, la comunicació, les transmissions, la salut, el mite, el símbol, el […]
El 18 de juliol de 1573 Veronese va comparèixer davant la Inquisició acusat d’heretgia per una pintura del sant sopar. L’acusació, que assenyalava la introducció d’elements profans en un quadre religiós, posava sobre la taula el debat sobre la interpretació […]
Després d’una llarga trajectòria dedicada a la sociologia de la religió, Joan Estruch ens ofereix un llibre de memòries sobri i intens. Hi explica el seu arrelament al si d’una família protestant, el seu acostament al catolicisme i la seva […]
Joan-Carles Mèlich és una de les veus més singulars del pensament català d’avui per l’originalitat i el rigor de les seves anàlisis i per la forma en què les transmet. Mèlich és un filòsof, però també un escriptor: la mateixa […]
En l’enorme varietat de cultures i formes de vida, tota existència humana ha estat —i continua essent—, en termes religiosos o profans, conscientment o inconscientment, un intent, un experiment, una aposta per sortir del laberint, que és la mateixa vida […]
«M’han demanat en nombroses ocasions elaborar una síntesi del meu pensament, és a dir, publicar un text que pogués titular-se La meva obra. M’he adonat que, en efecte, la feina ja l’havia fet, atès que aquests últims anys he preparat […]
Hi ha una màxima rabínica molt antiga segons la qual cada controvèrsia té, si es mira amb profunditat, tres cares: la teva, la meva i la cara correcta. Fent-se seva aquesta sentència, Pinchas Lapide, jueu, i Raimon Panikkar, cristià, hindú […]
La psicoanàlisi i la Bíblia es fonamenten en relats que donen compte, respectivament,d’experiències de l’inconscient i d’experiències del diví. No falten obstacles, però, a l’hora d’efectuar una doble lectura dels textos psicoanalítics i dels textos bíblics, atesa la desconfiança de […]
La filosofia de la religió és una disciplina filosòfica relativament jove i pràcticament sense tradició acadèmica a casa nostra, que fa un tractament no religiós de la religió. No religiós no vol pas dir ‘antireligiós’: vol dir simplement ‘aconfessional’. La […]
Passem per les coses sense habitar-les, parlem amb els altres sense sentir-los, reunim informació que no arribarem a pair mai. Tot transita en un galop sorollós, vehement i efímer. La velocitat amb què vivim ens impedeix viure. Necessitem una lentitud […]
Hi ha una intensa relació entre el lloc i la persona. No sempre ho sabem ni sempre resulta evident, però hi és. Així succeeix particularment quan ens aproximem a l’espai de la recerca espiritual. El concepte de monestir interior fa […]
En el transcurs dels últims seixanta o setanta anys s’ha produït un gir copernicà en el si de les nostres cultures: el Déu «oficial» s’ha convertit en un Déu estrany, aliè, distant i, per molts, fins i tot inexistent, com […]
«Només m’interessa una vida finita, inquietant i contingent, sense veritats absolutes, sagrades o incondicionals. Un escenari en constant formació, transformació i deformació. Una vida creadora d’un mosaic en què les peces no encaixen, sense centre ni síntesi.» En aquest segon […]
Aquest llibre ens convida a descobrir l’islam silent i místic, un islam no exempt d’un intens vessant social i cultural que busca sempre la trobada amb l’altre. L’autor ens fa entrar en el recinte del diàleg interreligiós: el destinatari de […]
Aquest llibre pretén ser una eina que permeti orientar-se amb rigor i profunditat en alguns dels aspectes més controvertits relacionats amb l’islam i amb la seva inserció en el món contemporani. L’obra estableix amb claredat la terminologia apropiada per parlar […]
La salut espiritual forma part de la salut mental i, per tant, simplement de la salut. La recerca espiritual ha de ser un camí d’alliberament, de donar sentit a la vida, de proposar visions de la realitat que possibilitin les […]
El cos que som és una gramàtica de Déu, n’és la llengua materna. Per això, la mística dels sentits o de l’instant és una espiritualitat que considera els sentits com a camí que guia i com a porta que ens […]
¿És possible una espiritualitat sense religió? ¿El marc religiós és l’únic on l’espiritualitat es pot desplegar? ¿Existeix una espiritualitat desvinculada de la religió? Aquest llibre neix de la necessitat de saber fins a quin punt allò que molts plantegen, auguren […]
«M’agrada llegir apassionadament i que la meva lectura no quedi capturada per una pedagogia, per unes regles, per unes normes morals, polítiques, jurídiques o religioses. M’agrada llegir infidelment, caminar del text al quadern, de l’ortodòxia a l’heterodòxia, de la repetició […]
¿Déu, avui, encara? ¿Té sentit? ¿És necessari? ¿Per què reobrir un debat que la Modernitat sembla haver clausurat? ¿Quin és el camí que avui pot atansar els homes al fonament misteriós de la realitat que alguns anomenen Déu? ¿És possible […]
S’anomenava Raimon Panikkar (Barcelona 1918 – Tavertet 2010). Erudit excels, viatger incansable, interlocutor fascinant, oficiant extàtic, escriptor fecund que anava més enllà de l’escriptura i parlava del silenci de la paraula. Sempre serè i somrient, fresc i lúcid fins al […]
Brillantor intel·lectual, profunditat espiritual, riquesa discursiva, calidesa humana, llibertat interior, són alguns dels trets que permeten descriure, per simple aproximació, un carisma impossible d’explicar amb paraules: el del teòleg i biblista Josep Rius-Camps. Erudit apassionat, destaca per l’originalitat i la […]
Aquest llibre constitueix una «introducció a la filosofia de la història». L’historiador de les religions Mircea Eliade interroga les concepcions fonamentals de les societats arcaiques, les quals, tot i conèixer una certa forma d’«història», pugnen per no tenir-ne cap. Per […]
Poeta i profeta, Rabindranath Tagore aborda en aquesta obra els grans temes del pensament indi: la relació de l’individu amb l’univers i amb l’absolut, la consciència de l’ànima, el problema del mal, la realitat del jo, els camins de l’amor, […]
El Judici Final ja no està de moda: ningú no enyora el terrorisme sagrat sobre el qual les Esglésies van establir el seu poder clerical. Després de segles d’instrumentalització de la culpabilització malaltissa i la por de l’infern, ¿cal renunciar […]
«Jo em considero un agnòstic amic de les religions, admirador de les religions», diu Vicenç Villatoro. «Sóc un cristià escèptic; un cristià que cerca, que tracta d’entendre millor allò en què creu», diu Francesc Torralba. Al llarg de quaranta cartes […]
El nihilisme religiós és una manera radical de comprendre l’experiència religiosa des d’una actitud de negació de tota forma idolàtrica de Déu. Es tracta d’una experiència de la divinitat que es desprèn de l’expressió «Prego a Déu que em buidi […]
«El sagrat i el profà constitueixen dues modalitats de ser en el món, dues situacions existencials assumides per l’home al llarg de la seva història. Aquestes maneres de ser en el món no interessen només a la història de les […]
«Estimada mare, ja fa més de dos anys que vam haver d’abandonar precipitadament Israel, amb la ciutat de Jerusalem mig en runes i el santuari del temple espoliat i destruït, veient com els vasos més sagrats se’ls emportaven com a […]
Al llarg de més de tres dècades, l’obra de Lluís Duch (Barcelona, 1936) s’ha anat consolidant en l’àmbit dels estudis d’història de la cultura europea amb una veu veritablement singular. Els seus estudis sobre el mite són ja un referent […]
«La psicoanàlisi, ¿no és un luxe?» A aquesta pregunta que li van plantejar al final d’una conferència, la psicoanalista Marie Balmary respon: «Té raó, la psicoanàlisi és un luxe. Com tota la vida espiritual.» Si psicoanàlisi i espiritualitat semblen d’entrada […]
L’ésser humà, a diferència dels primats del seu entorn evolutiu, disposa d’un cervell i una ment amb unes capacitats que van molt més enllà dels estereotips de supervivència. Els humans presentem obsessivament activitats de luxe: la cerca de la bellesa, […]
La nostra generació ha crescut entre les ruïnes d’antigues certeses. Vam néixer mentre queien. Som fills del fragment, però el fragment no ens inquieta perquè l’alternativa de les grans moles compactes no ens atrau ni ens convenç. Han produït massa […]
A «Dimecres de Cendra», el poeta adreça a una noia anònima un missatge antiascètic i anticlerical: «No et facis posar cendra […] que no té res que veure — la mort, la cendra, amb tu.» Enfront de la negació de […]
Les comunitats religioses són el que són en funció de la qualitat o manca de qualitat de les seves transmissions. La profunda crisi que experimenten les religions constituïdes no és sinó una de les seqüeles més negatives de la seva […]
Tots dos són cercadors. L’un es mou en el camp del pensament i la política; l’altre, en el de la pastoral. Tots dos miren de donar resposta a les mateixes preguntes: ¿és cert que ens trobem en plena crisi de […]
Ens descobrim travessats de desitjos, amb un anhel permanent de quelcom més. Desitjos de tota forma i espècie, lluminosos i obscurs, assolibles i impossibles, àgils i obsessius, permesos i prohibits, atàvics i subtils, sempre nous, sempre antics. Desitjos que, en […]
Un dia de principis de 1970 un director teatral polonès anuncia que no vol dirigir més espectacles. Té trenta-sis anys i és una de les grans promeses de l’escena internacional. Feia poc més de deu anys havia fundat el Teatre […]
La creença religiosa és una creença «ordinària» en un món o en uns éssers «extraordinaris». ¿Quins són els mitjans ordinaris que ens porten a creure en l’existència de l’extraordinari? ¿Per què creiem en el que no entenem? ¿Per què tenim […]
Els fets de la Setmana Tràgica (juliol de 1909) van motivar la redacció de tres dels articles més rellevants de tota la literatura periodística catalana del segle XX. «¡Ah!, Barcelona…» constitueix una lúcida anàlisi de les causes dels esdeveniments. «La […]
Amb una trajectòria immersa en el context de la II Guerra Mundial, i a l’ombra d’Auschwitz i de la pregunta pel silenci de Déu, Simone Weil (1909-1943) ens ofereix un dels llegats filosòfics i espirituals més rellevants de la primera […]
Un llibre de converses íntim i agosarat, que intenta trencar amb la imatge estereotipada que es té de les monges per acostar-nos a la riquesa i diversitat que viuen totes i cadascuna. Només una pregunta —«¿Quin és el teu desig […]
Una de les manifestacions més belles de l’Esperit és sens dubte la que ens ha arribat sota el nom dels Veda, un dels corpus de literatura religiosa més antics de la humanitat, aparegut al nord de l’Índia entre el 2000 […]
«Nosaltres, els no religiosos, que procedim normalment de la ciència i de diversos medis i moviments ben allunyats de les Esglésies, entrem en aquells textos amb interès i respecte. Desconfiant dels seus traductors i comentaristes, confiem en la seva mateixa […]
L’origen de la vida humana, les manipulacions i el «control de qualitat» de l’embrió (eugenèsia), l’avortament, la relació entre ètica i moral i entre ètica i dret, els clonatges terapèutics o reproductors, la reproducció assistida, la intervenció terapèutica i l’autonomia […]
«Per la sogra» reconec que Pere estava casat, afirma Tertul·lià. «¡L’abandonà amb la xarxa i la barqueta!» —comenta sant Jeroni, com si ho hagués vist.¿Abandonà sant Pere la seva dona o ella l’acompanyà fidelment en els seus viatges apostòlics? ¿És […]
«Tot em separa d’un monjo catòlic. Jo no crec en Déu i ell, probablement, no creu en l’inconscient. Per ell, la veritat és divina, s’ha manifestat als humans i fins i tot s’ha encarnat en un home. Per mi, la […]
Una veu se’ns adreça des d’una experiència singular. No és l’itinerari d’un filòsof, ni el d’un teòleg, ni el d’un intel·lectual professional. És el recorregut de qui deixa la universitat i se submergeix en una vida de pagès i de […]
Prendre’s seriosament la religió —se sigui o no religiós— és un signe de respecte a la realitat. Més que més perquè la religió —com totes les més grans experiències humanes— és capaç del més eminent i del més deficient. Aquest […]
Cap religió no es considera a si mateixa inventada o creada per l’ésser humà, sinó que totes es conceben com a receptacles d’una revelació que, d’una manera o altra, els ha estat confiada. És propi de les religions no pas […]
«Una religió sense mística es redueix a una ideologia més o menys convincent, a una institució més o menys útil, tot abdicant de la seva funció, que és la d’instruir un camí personal de salvació.» Ho subratlla Raimon Panikkar, que […]