Fàbrega Escatllar, Valentí (Barcelona, 1931 – Colònia, 2024) era filòleg i teòleg. En la seva etapa com a jesuïta rebé la formació habitual en humanitats, filosofia i teologia, i completà aquesta última carrera amb estudis bíblics a la Facultat de Teologia Protestant de Heidelberg i amb el doctorat a la Universitat Catòlica d’Innsbruck (1969).

Després d’una breu docència a la Facultat de Teologia dels jesuïtes a Sant Cugat del Vallès, va deixar la Companyia de Jesús i es traslladà a Colònia (Alemanya), on va acabar els estudis de filologia clàssica (llatí). Nacionalitzat a Alemanya i casat amb Inga Weyer —catedràtica d’institut i membre sinodal de l’Església Evangèlica Renana—, va exercir de catedràtic d’institut —de llatí i religió catòlica— durant més de vint anys.

Va publicar La herejía vaticana (1996); Veles e vents. El conflicte eròtic a la poesia d’Ausiàs March (1998); dues edicions de Consolació de la filosofia de Boeci (1989 i 2002); alguns articles d’investigació sobre literatura catalana medieval (Ausiàs March, Francesc Alegre, Decameró català, Roís de Corella); i, en alemany, alguns estudis patrològics.

A Fragmenta va publicar La dona de sant Pere i altres oblits de l’Església (2007).