Marià Corbí (València, 1932) és doctor en filosofia i llicenciat en teologia. Ha estat professor de Ciències Socials a ESADE i a la Fundació Vidal i Barraquer. Ha dedicat la seva vida a l’estudi de les conseqüències ideològiques i religioses de les transformacions generades per les societats postindustrials i d’innovació contínua, proposant una religió sense religió. Amb aquest propòsit va impulsar la creació del Centre d’Estudi de les Tradicions de Saviesa (CETR), que dirigeix des de 1999, com un espai que pogués afavorir el desenvolupament de la qualitat humana profunda, aprenent del llegat del passat. Entre les seves publicacions destaquen: La religió que ve (Claret, 1991), Conocer desde el silencio (Sal Terrae, 1992), Religión sin religión (ppc, 1996), El camí interior, més enllà de les formes religioses (Viena, 1999, ed. castellana: Bronce, 2001), Métodos de silencio (CETR, 2006) i Hacia una espiritualidad laica: sin creencias, sin religiones, sin dioses (Herder, 2007).

A Fragmenta, és autor d’un capítols de Mística i diàleg interreligiós (ed. Francesc Torradeflot, 2007), i d’un dels dels contrpunts del llibre El sufisme, de Halil Bárcena (2008). Una selecció dels seus textos feta per Teresa Guardans ha estat publicada al llibre El conocimiento silencioso. Las raíces de la cualidad humana (2016).